Fonetica

Índex dels apunts de fonètica
Els sons vocàlics catalans (català central)
1. Les vocals tòniques
2. Les vocals àtones
2.1 Neutralització de les vocals àtones
2.2 Falta de neutralització en certs contextos
3. Les vocals en contacte dins el mot
3.1 Funció sil·làbica (nuclear) o marginal de la “i” i “u” àtones
3.1 Diftongs decreixents
3.2 Diftongs creixents
3.3 Hiat
4. Evolució delvocalisme des del llatí vulgar fins als dialectes actuals
4.1 Vocals tòniques: des del llatí vulgar fins als nostres dies
4.2 Vocals àtones: des del llatí vulgar fins als nostres dies
Els sons consonàntics catalans
Quadre dels sons vocàlics
5. Assimilació de sonoritat d’oclusives (ptk bd
), fricatives (fsʃ z) i africades (ts tʃ dz
d): sonorització i ensordiment a fi de síl·laba (posició decoda)
6. Mode d’articulació de les oclusives sonores (bd
): oclusió i aproximació
7. Variants contextuals (al·lòfons) de diverses unitats distintives (fonemes)
7.1 Oclusives i aproximants
7.2 Fricatives
7.3 Africades
7.4 Nasals
7.5 Laterals
7.6 Bategants i vibrants
Apunts de fonètica catalana. Les vocals © Sebastià Bech 1
Els sons vocàlics catalans (català central)
1. Les vocals tòniquesObertura de la Punt i mode d'articulació Posició de la
boca Anterior o palatal Central Posterior o velar llengua
tancat i´
vi, vis, pins
u´
bus, punts, suc + alt, - baix
mitjà tancat e´
bé, vés, cec
o´
bot, vós, sóc - alt, - baix
mitjà obert ε´
be, ves, sec
ɔ´
bo, ponts, soc
obert a´
va, vas, pans
- alt, + baix
- posterior + posterior
- labial + labial
Per exemple: Jo sóc mésalt. Tu sí que ho veus, oi?
[ɔ´ so´ me´z a´l  tu´ si´ ku βε´uz  ɔ´i]
Aquestes set sons vocàlics tònics funcionen com a fonemes, ja que distingeixen parelles de
paraules. Vegem-m’ho a través dels exemples de la graella:
/i´ / /e´/ /ε´/ /a´/ /ɔ´/ /o´/ /u´/
/i´ / ris / rés pis / pes pi / pa gris / gros dina / dóna ric / ruc
/e´/ rés / ris cec / sec vent / ban rec / roc mes / mos rec / ruc/ε´/ pes / pis sec / cec pes / pas vels / vols beta / bota pes / pus
/a´/ pa / pi ban / vent pas / pes sal / sol ham / om nas / nus
/ɔ´/ gros / gris roc / rec vols / vels sol / sal os / ós pont / punt
/o´/ dóna / dina mos / mes bota / beta om / ham ós / os ros / rus
/u´/ ruc / ric ruc / rec pus / pes nus / nas punt / pont rus / ros
Apunts de fonètica catalana. IES Olorda. St. Feliu deLlobregat. © S. Bech 2
2. Les vocals àtones
Obertura Punt i mode d'articulació Posició de
de la boca Anterior o palatal Central Posterior o velar la llengua
tancat i
vinet, pineda
u
pontet, boteu, sucar + alt, - baix
mitjà ə
encegar, secà, panet - alt, - baix
obert - alt, + baix
- posterior + posterior
- labial + labial
Per exemple: Volíem la melmelada de grosella.
[buli´ əm lə məlməla´ðəðə vɾuze´ʎə]
2.1 Neutralització de vocals àtones
Quan esdevenen àtones, les vocals anteriors mitjanes i obertes (/e´, ε´, a´/) es pronuncien
com a vocal neutra [ə] i les posteriors labialitzades (/u´, o´, ɔ´/) passen a sonar [u].
Anteriors i centrals mitjanes i obertes Posteriors mitjanes i tancades
Fonemes Neutralització Fonemes Neutralització
/e´ / véns (‘venir’) [ə] venia (‘venir’) /o´/ ós (‘bèstia’) [u] ossàs
/ε´ / vens (‘vendre’) [ə] venia (‘vendre’) /ɔ´ / os (‘part del cos’) [u] ossàs
/a´ / pagues [ə] pagar /u´ / rus [u] russet
/e´ / pegues [ə] pegar /o´ / ros [u] rosset
/a´ / bala [ə] embalat /u´ / punt [u] puntet
/ε´ / vela [ə] envelat /ɔ´ / pont [u] pontet
2.2 Manca de neutralització en certs contextos
La /e/ àtona es pronuncia a [e] (i no pas vocal neutra [ə]) enels contextos següents:
[ea´ ] real, teatre, crear, oceà, oceànic, ideal, idear, ...
[eə] àrea, realisme, teatral, reacció, reaparició, idealisme, cineasta, rehabilitar...
[əe] aeroport, aeròdrom, israelita, engraellat, paellera ...
[eɔ´ ] teòric, eòlic, arqueòleg, espeleòleg, meteor, camaleònic...
[eo´ ] torreó, orfeó, camaleó, neó, panteó, Napoleó ..
Altres mots en què no es produeix...