Fonetica

AUTOAVALUACIÓ
CURS:1 BATX C
ANÀLISI TEXTUAL
AVALUACIÓ INICIAL


VERMELL

Un dia, érem en un mes d’agost (1) ple de llicències solars, vaig trobar-me al Port d’Andratx a l’hora (2) que els pirates juguen a la morra. Algú (3) em va parlar (4) de Sa Dragonera, i de la possibilitat de fer-hi una estada breu tot aprofitant la barca del faroner que passava el freu dos cops la setmana. Jotenia una imatge nocturna d’aquell illot, i (5) el recordava com un roc altívol per on vaguen, de nit, personatges (6) de pedra que aparenten vells cabdills de tota raça, dames il•lustres (7) que conten llurs vides encaputxades d’ombres, guerrers de maça i llança que remoregen per les brugueres cremoses, i estranys ocells antics que espien el pas dels navilis, amb mirada de foc i temible. Cada copque jo anava a Mallorca m’afanyava per ésser a coberta d’hora, i espiar si l’embarcació passaria prop del roc farer, i, cas de fer mal temps, si copsaria el clam dels nàufrags que diuen que suren a la cresta de les onasses. El cas és que vaig descobrir (8) que ja era al Port d’Andratx sense saber com hi havia arribat ni qui (9) m’hi havia dut. Ja sol passar, i m’ha plagut de (10)contar-ho, quedellà la paret de l’ultrason no hi ha distàncies, i que passar serrats i fronteres, o salvar mars, és cosa d’un no res. Allà on pensem d’anar, allà som tantost, i les dreceres s’escurcen amb l’afany. Era, doncs, al Port, i per arribar-me a Sa Dragonera no em calia ni barqueta ni guia. El mateix faroner em va dir: -––Us conec prou, i sé que sabeu l’altre camí. Ja ens hi trobarem. Avui hei portmilitars amb ses amigues, i contrabandistes, i tampoc no hi cabríeu. – Vaig trobar-me, doncs, a l’illot i, delerós, i sense esperar ningú, vaig enfilar-me (11) al puig. Ja a mig camí, (12) em semblava que arribaria a tocar el Sol amb les mans. Tot cremava, i arbres, herbes i pedres es clivellaven. Ja gairebé em penedia (13) de l’excursió, assedegat i febrós de tornar-me’n per tirar-me a l’aigua. I, nosé per què, m’esforçava (14) a recordar versos dels pre-renaixentistes italians. Vaig seguir, però, amunt, camí del vell far isabelí. De cop, m’adono (15) que tinc al davant en Joan Miró, somrient i satisfet, fresc i eixerit, i indiferent a la calorassa i al caliu agostenc que abrandava rocs i cossos, i jo diria cobert amb una ampla capa de vellut de vermell de rosella, i disposat a calar foc a unacorda (16) que encerclava un erol d’arbusts i de bardissa talment com fan els cabrers per a adobar, diuen, els terrenys de pastura. El volia convèncer de renunciar a la imprudent cremada; però ell, eEn Miró, (17) entestat i rioler, va (18) fer-hi foc. Les flames van prendre aviat, i els troncs ressecs i les herbotes escalivades simulaven un purgatori. Vaig córrer cap als cims per airejar-me isalvar-me de l’acalorament; però en Miró, amb capa i caputxa vermelles i de gruix, m’empaitava tot exalçant les virtuts dels vermells i de les calors extremes. (19) Li vaig demanar per què era allí, i com hi havia anat, i si projectava de parar-hi hostal i romandre-hi. Va respondre’m, segur com un il•luminat, que esperava el llamp. –Quin llamp?, vaig fer (20) jo. –Home, Foix, què em dieu, ara, vós; elllamp! -–Però si el cel és (21) un vidre puríssim, i no hi ha núvol, ni grop llunyà, ni cap de núvol, ni gropinyol! Ja ho veig. Però ací, als dalts de Sa Dragonera, peta, com més serè és el temps i més net el cel, un llamp, “«el Llamp”, », que només jo i els enamorats del pur vermell roent veiem, gaudim, honorem i servim.
J. V. FOIX,. • Prosa









Ed. 62
1. Fes un resum deltext.
Es un text surrealista on el protagonista el mateix autor jv foix explica com un dia d’estiu es trobava a Mallorca i sempre somiava arribar a la illa de Sa Dragonera que hi ha al davant del port d’Andrax s’imagina les formes de les roques com esers fantàstics. Un dia desde el port d’andranx volia pujar a la barca del farer per arrivar a sa dragonera pero anava plena i va haver d’agafar un...