Fonologia aplicada

Correig i Blanchar, Montserrat. Fonologia aplicada. Primers passos en l’aprenentatge de la llengua escrita. Rosa Sensat,Edició 62, 1985, Barcelona.

Segons l’autora, la base que determina l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura està fonamentada en la interrelació de quatre elements: la mecànica, l’expressió, la motivació i la comprensió.
* la motivació: possibilita al nen superar lesdificultats d’aquest aprenentatge i que li fa sentir la mateixa necessitat que va sentir la humanitat, i el porta a la invenció de l’escriptura: “superar les limitacions d’espai i temps”.
* l’expressió o capacitat de llegir un text escrit amb la mateixa vivacitat que emprem a l’hora de parlar.
* la comprensió o capacitat d’entendre el text escrit i arribar a sentir quan hi som davant lamateixa reacció que tenim davant la realitat.
* la mecànica és el conjunt de correspondències entre la tira fònica i la tira gràfica, so/grafia, grafia/so, les seves lleis, l’abast i els límits de cadascuna…
Per tant, és obvi que el domini de la llengua oral en els infants és imprescindible, ja que han de tenir consciència del funcionament del nostre llenguatge; les dificultats d’aprenentatgetenen l’origen en la incapacitat d’analitzar la tira fònica d’una manera conscient. Així doncs, la finalitat del treball que exposa l’autora, és ajudar a l’infant en aquets sentit, fer-li prendre consciència d’un coneixement que ja posseeix, però sense ser-ne conscient.
Partint de que el nostre sistema d’escriptura és fonètic, existeixen dos tipus d’escriptura:
a) La que parteix delsignificat i en la qual les paraules estan representades per un signe únic i no lligat als sons que el componen. Aquest signe es refereix al conjunt de la paraula, i d’aquí indirectament a la idea que expressa (l’escriptura xinesa és un exemple d’aquest tipus d’escriptura). Dins d’aquest sistema podem distingir:
* L’escriptura pictogràfica directa: és la representació d’una escena tal com la vaveure o imaginar l’artista.
* Pictogrames: acostumen a ser còpia de la naturalesa i sorgeixen d’un anàlisi i abstracció.
* Ideogrames: són molt semblant a l’anterior, però, en aquest cas, la relació entre l’objecte representat pel signe i la idea significada és indirecta.

b) La que parteix del significant i pretén reproduir la sèrie de sons que se succeeixen en la paraula:pot ser sil·làbica o alfabètica. Que seria la nostra.
Aquests sistemes d’escriptura van des del menys abstracte al més abstracte, i per altra banda, de menys a més anàlisi fonètic; en l’origen l’escriptura alfabètica era el producte acabat i perfecte d’una llarga cadena evolutiva, la que retratava gràficament el mecanisme fonològic de la llengua, però la història el desorganitza en part. Aquestdarrer tipus d’escriptura té més dificultats, perquè està basat en segments de la paraula extremadament abstractes i que són representats, de manera indirecta, en l’ona acústica.
El nen que ha d’aprendre a llegir i escriure “ha de saber situar damunt la base de la correspondència so/grafia, universal en l’escriptura fonètica, la doble història de l’evolució fonètica i de la fixació ortogràfica,pròpia de cada llengua” (Marta i Cormand, 1974). Això comporta un estudi concret de cadascun dels enllaços so/grafia en cada una de les llengües; el nen de cinc anys que aprèn a llegir ha de fer un descobriment semblant al que va fer la humanitat per descobrir l’alfabet. Ha de prendre consciència d’aquestes unitats mínimes de la paraula: els fonemes. Això els comporta una gran dificultat, perquè no hiha una correspondència directe entre les unitats acústiques (síl·labes) i les fonètiques. I és d’aquí on neixen la major part dels fracassos lectors. També recalca que l’aprenentatge de l’escriptura no pot fer-se si no és a basa d’una presa de consciència fonològica en primer lloc.
Per això recomana els següents tipus d’exercicis:
a) col·lectius: els farem amb tot el grup de classe i els...