Fonts Tipus

Fonts històriques
Dada
Qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, d'un judici, d'una conclusió.
Dada històrica
Qualsevol informació que la font proporciona a l'historiador i que li permet de confirmar o de rebatre una hipòtesi formulada amb anterioritat.
Document
Segons el documentalisme, en sentit ampli, qualsevol font de dades recuperables en el temps i en l'espai. Segons lanoció pròpiament arxivística, són documents tots els escrits que constitueixen un fons d'arxiu.
Document primari
Font de dades que conté la informació original i que es presenta en forma de llibre, de revista, d'acta, d'informe, de tesi, etc.
Document secundari
Font de dades que notifica les referències del document primari: catàleg, bibliografia, etc.
Font
1. Document, text, etc, en què es basauna doctrina, una interpretació, etc.
2. Document que conté informació original i al qual hom pot recórrer.
Font històrica
Document que reflecteix l'activitat humana i que permet a l'historiador de reconstruir el passat.

Tipus de fonts segons l'elaboració
Fonts primàries
O documents primaris. Són els directes o de primera mà, els que no han estat interpretats per cap altra persona o que no hanestat interpretats en el sentit que ens interessa. Són les que s'elaboren paral.lelament als esdeveniments. Són contemporànies als fets, testimonis originals no reelaborats. També s'anomenen fonts directes.
Són documents primaris, per exemple, una novel.la, una moneda antiga, el discurs d'un polític, un espot publicitari, les dades d'unes anàlisis clíniques, un cens de població, les dades d'unaenquesta ja publicada, etc.
Fonts secundàries
O documents secundaris. Són els indirectes, elaborats i transmesos per intermediaris que han analitzat, descrit o interpretat documents primaris. Són, per tant, fonts de segona mà. S'elaboren a partir de les fonts primàries. Són reelaboracions a partir d'altres fonts i, per tant, testimonis indirectes. També s'anomenen fonts indirectes.
Els documentssecundaris ens ajuden, doncs, a conèixer i a comprendre els documents primaris.
Són documents secundaris, per exemple, un estudi literari sobre una novel.la o el conjunt de novel.les d'un autor, la descripció i datació d'una moneda antiga, l'assaig sobre l'evolució ideològica d'un polític a través dels seus discursos, un article sobre la música en els espots, un informa sobre la malaltia d'unapersona mitjançant la interpretació d'unes anàlisis, un tractat d'història o d'economia que exposa les conseqüències d'una davallada demogràfica, la interpretació de les dades d'una enquesta, etc.
Són, per tant, documents secundaris els estudis, els assajos, els treballs de recerca, les tesis doctorals, alguns articles de revista o de diari, els manuals, les biografies, els llibres de text, elsdiccionaris, les enciclopèdies, etc.

Tipus de fonts segons la informació
Fonts informatives
Documents que ens donen informació sobre algun o diversos aspectes: economia ciència, tècnica, societat, religió i creences, política, cultura i art. Així, poden ser: fonts econòmiques, tècniques i científiques; fonts socials i religioses; fonts polítiques i militars; o fonts culturals i estètiques.
InformacióContingut d'una o més dades, tot fent abstracció de la representació concreta que adopta.

Tipus de fonts segons el suport
Fonts audiovisuals
Són fonts d'informació cada cop més habituals. Són les fonts pròpies del segle XX, i en molts casos poden ser fonts primàries. Com a exemples tenim pel.lícules, documentals, reportatges, anuncis, etc. Totes elles ofereixen una imatge de la realitat permitjà de diferents suports i formes d'emmagatzematge: cinema, televisió, vídeo, CD-ROM, etc.
Fonts cartogràfiques
Són els mapes. Rarament són fonts primàries. Els mapes tenen un llenguatge específic que cal saber interpretar. En la majoria dels mapes s'adjunta una clau (o llegenda) amb el significat dels símbols.
Els mapes històrics són temàtics i en distingim dos tipus: sincrònics (o estàtics)...