Forjat En Batalla

Forjat En Batalla


5 d'agost de 1945
-Entra dintre escòria Americana- Va dir el zelador alhora de que em clavava una empenta que em feia caure al àlgid terra. Em trobava en la mateixa situació de cada dia: abatut al terra, sagnant per les diverses ferides del cos. Sempre em deixaven un tros de paper on em podia eixugar i rentar les diverses ferides provocades per incansables tortures. Alcontrari de tots els dies d'aquells tres anys que he passat aquí, aquesta vegada no en vaig fer ús del que podríem dir “mocador”, aquesta vegada vaig deixar que sagnessin. Arriscant-me a poder agafar alguna infecció que podria matar-me, vaig deixar que la meva sang formes un basal. Vaig utilitzar aquest com a tinta i la part trencada del darrere d'un cobert com a ploma que em serviria per escriure enaquell insignificant mocador. En aquells tres últims anys de la meva vida vaig haver de reprimir tots els meus sentiments; aquella ràbia cap a la gent que m'havia capturat i havia atacat i ferit a la meva pàtria, la única cosa que podia fer i que em s'havia era escriure.

7 de desembre de 1941
Tot comença el 7 de desembre de 1941. em trobava a la meva residència junt amb el meu company Jimmy en labase nàutica de Pearl Harbor era un dia com un altre qualsevol, els plans per aquell dia d'en Jimmy i jo eren ben senzills, passar el dia a la platja amb metgesses de l'exèrcit que havíem conegut el dia anterior en una accident fent les proves de metralladores on un descuit van fer que les bales esmicolades contra el mur de prova sortissin disparades en forma de metralla ferint-me el braç dret. EnJimmy, encara que fos difícil les va convèncer de vindre amb nosaltres a la platja, deu ser per la seva pinta europea amb aquells ulls blaus. L'endemà quan vam estar preparats per sortir de casa, en obrir la porta vam veure com uns tres bombarders Aichi D3A que pertanyien de l'Imperi del Japó, sobrevolaven la zona residencial. Aparta-nos de la casa per poder saber millor el que passava ens vamadonar que estaven bombardejant la zona ja que en el moment que vam alçar la vista vam veure una bomba caure a uns 100 metres de nosaltres. Vam corre evitant el nucli de la caiguda de les bombes per ser afectats lo mínima-ment encara que sàpiguen que podríem ser afectats per runes causades per la explosió de les bombes però almenys garantitzant que no moriríem ningun dels dos, o almenys això creiajo. Al girar-me buscant a en Jimmy, en comptes d'ell vaig trobar una pila de runes i una mà que sobresortia d'elles. Em vaig dirigir cap aquestes imaginant-me lo pitjor i en arribar-hi i treure totes les despulles aquesta pensaments van transformar-se en una realitat. Va ser pitjor del que m'esperava, en Jimmy es trobava tenia travessada la jugular per un taulell de fusta que havia sortit deviasortir pels aires en una de les explosions del bombardeig. Vaig recolzar el seu cap als meus genolls fent caure les meves llàgrimes sobre els seu cabell ros tant característic. Seguidament vaig abraçar-lo a la vegada que li mantenia la mà al coll i vaig repetir una i una altre vegada que no moriria enganyant-me a mi mateix sobre el seu destí, la mort. Després de que finalment succeís vaig tancar-liels ulls i mentre li deia una expressió italiana utilitzada per el meu pare: “resquiescat in pace” que significa descansa en pau. Refugiant-me en els serveis mèdics de l'exèrcit amb el meu difunt amic entre els braços, veia com milers de ferits passaven per davant meu. Durant hores vaig estar assegut en el terra de l'hospital, havia sigut ferit per metralla de les bombes però sense importància vaigseguir mantenint el cos del meu company entre els meus braços fins que vaig caure desmallat per falta de sang produït per les ferides de la metralla. Aquell dia va acabar amb dues mil baixes entre elles el meu company i mentre enterrava el cadàver d'aquest em va vindre tota la ràbia que guardaria fins el dia de la venjança.

2 d'abril de 1942
Assegut a la cabina del B-25 vaig quedar-me rumiant...