Formacion De Grupos / Trabajo Social

3. PROCESSOS DEL GRUP
3.1.- PROCESSOS DINS DEL GRUP I FASES DE DESENVOLUPAMENT:
Els processos que tenen lloc dins dels grups han estat definits per Garvin (1974) com “aquells que tenen lloc en les activitats i interaccions dels membres del grup que estan relacionades amb canvis en l’obtenció de resultats i el manteniment del grup”. Una de les característiques fonamentals dels processos del grupés la manera com tota la disposició i el funcionament del grup, els rols la conducta, els models de comunicació i d’interacció dels membres poden canviar espectacularment al cap d’un temps. Diversos investigadors (Sarri i Galinsky, 1974, Jones i Kolodny, 1965; Schutz, 1958; Tuckman, 1965) han identificat les fases de desenvolupament característiques de la majoria dels grups.
Existeixen models dedesenvolupament dels grups lineals en què les fases es succeeixen progressivament, models cíclics, i versions helicoïdals que combinen tendències lineals i cícliques en un concepte espiral. Encara que el model lineal és només una simplificació, és un punt de partida útil, i per tant utilitzarem les fases de Tuckman:
1- Formació
2- Conflicte
3- Normativa
4- Treball
5- Fase final
S’analitzaràcada una d’aquestes etapes per ordre, i s’indicarà la importància per al manteniment del grup i per les seves tasques i activitats, i la influència que això té en la conducta el treballador de grup i en el programa.
Fase de formació:
En aquesta fase neix el grup. Inicialment, és un conjunt d’individus, cada un dels quals està preocupat per qüestions relacionades amb l’ ingrés al grup o lainclusió. Els membres del grup recorden tota la seva experiència anterior amb grups, busquen similaritats i cerquen al seu voltant alguna persona amb qui puguin tenir alguna afinitat. A nivell emocional, la conducta sovint es caracteritza per un intent d’evitar els altres. Els membres estan ocupats temptejant el terreny i explorant els atractius del grup i els límits del que ells personalment podranfer. Molt
sovint, els membres del grup depenen molt del líder i mostren una voluntat aparent d’acceptar tot el que se’ls proposa.
L’etapa de formació estarà influïda per si el grup està format per estranys o alguns o tots els membres ja es coneixen, sigui per un contacte previ amb l’entitat, un altre grup potser, per viure al mateix barri, ser part de la mateixa família o xarxa social, o perqualsevol altra raó. Això introdueix una “història anterior” al grup que inevitablement afectarà els seus rols i la conducta dels seus membres, i encara més si alguns d’aquests han tingut una relació de treball individual de treball individual amb el treballador de grup i altres no. Algunes d’aquestes relacions anterior no només seran òbvies, sinó que seran proclamades obertament, potser en forma desubgrups, colles d’amics o un membre que hi manifestarà clarament. Altres seran amagades, potser a causa de vergonya, l’antipatia o la incertesa. Les relacions secretes dintre del grup, en el millor dels casos, cohibeixen els membres, i en el pitjor, resulten destructives. Per tant, és bo, com a norma general, animar les persones a reconèixer aquestes relacions obertament durant les primeres etapesde la vida del grup.
L’habilitat del treballador de grup consisteix a utilitzar la “sociometria” del grup com a força positiva perquè el grup es desenvolupi i aconsegueixi completar la taca que s’ha proposat. També cal que el treballador de grup deixi ben clar, verbalment o d’una altra forma, que tots els membres l’interessen uniformement, tant si els coneixia abans com si no.
Una altrapossibilitat és que tots els membres d’un grup es coneguin, com pot passar en una residència o un centre institucional, com una presó,... . En aquests casos el treballador de grup ha d’establir uns objectius i uns límits clars, separant el grup de la vida normal de la institució, però no aïllant-lo. Els membres del grup necessitaran ajuda per alliberar-se dels rols i la conducta que s’espera d’ells, i...