Formes D'Ajut Social Al Segle Xviii

Desde la primera meitat del segre XVI fins a finals del XVIII, es produeix en tota Europa un generalitzat internament de pobres en institucions. El recolliment de pobres proporcionava uns serveismínims necessaris de subsistencia. Alhora s’asseguraven de mantenir-los aïllats per evitar posibles contagis de malalties infeccioses. S’obligava als interns a treballar amb la finalitat d’educar-los i deproporcionar a aquestes persones uns hàbits de treball i la reinserció en la societat.
A partir del segle XVIII, s’accentúa la tendencia secularitzadora que estava tenint lloc desde la segona meitatdel segle XVI. La il·lustració impulsarà la preocupació per entendre la pobresa i la recerca de les seves causes. Es qüestionaran les estrategies seguides fins ara i les funcions assistencials del’esglèsia. A més, es teoritza sobre la intervenció de l’estat en materia d’acció social.
Així, el segle XVIII marca l’inici de la crisis de la caritat a favor de la beneficencia pública. Les formesd'ajut social o beneficencia, fins a aquest moment, estaven lligades a les accions individuals. El donant ajudava la persona necessitada segons el seu criteri, decidint la quantitat, la forma i la duradade la donació. Aquesta manera d'asistència també caracteritzava l'ajuda que realitzava l'esglèsia.
Es considera que el treball és una terapia contra la pobresa i es creu que està relacionada amb lespoques ganes de treballar d’aquestes persones a causa de les almoïnes donades indiscriminadament. D’aquesta manera es creu que els necessitats han de guanyar-se l’ajuda realitzant alguna tasca enbenefici de la societat i es conclueix que la millor solució per combatir la pobresa es el treball.
Van habilitar-se cases de treball o hospicis, on la disciplina imposada va pendre un caire claramentcarcelari on les condicions de vida eren duríssimes.
L’educació també es considerada com una forma de prevenir la pobresa i contribuir en el progrés social, per això es va invertir en desenvolupar...