Formigo Armat

Lliçó 2.- El formigó armat- EHE2.1.- Introducció. 2.1.1.- Avantatges i inconvenients de les estructures de formigó armat . Materials que configuren l’estructura i la seva funció. 2.2.- Adherència formigó acer 2.3.- Tipus i disposició d’armadures 2.4.-Longituts d’anclatje 2.5.- Longituds de solap i disposició. 2.1.-Introducció
Anomenem estructures de formigó armat ,les que els seu elements estanconstruïts amb aquest material. Aquestes estructures poden ser : Prefabricades ( quan els elements s’han fabricat a fàbrica) Construïdes “in situ” les que construïm els elements en el seu lloc definitiu. Les estructures de formigó armat son les més utilitzades, sobretot en edificis d’habitatges. Aventatges: a) Adaptabilitat. Als elements de formigó el hi podem donar les dimensions i formes que ensconvingui. b) Continuïtat: Els elements , son construïts i tenen una continuïtat en les seves unions que es fa difícil en altres tipus d’estructures que els elements s’han d’unir amb soldadura o altres tipus de connexions. c) Durabilitat: Si el formigó està ben dosificat i la seva posta en obra s’ha fet amb cura, és una estructura molt resistent al foc i d’altres ambients agressius. d) Facilitatde construcció: No es necessiten grans mitjans de transport ni elevació.

Inconvenients: a)Exigeix un major control que d’altres tipus d’estructures degut a què cal controlar la
fabricació del material i la seva posta en obra perquè algunes vegades està en mans de personal no massa qualificat. b) Necessita moltes vegades de molt d’utillatge. ( Encofrats, puntals) c) Es una estructura amb granpes propi i dimensions dels seus elements superior a les d’acer. d) Més dependència de la climatologia ( fred i calor) que d’altres tipus d’estructures. e) No podem formigonar tota l’obra seguida. Tenim juntes de formigonat que son possibles punts febles. El formigó: El formigó és un material que fabriquem i ens arriba a l’obra en estat plàstic o semi líquid i en obra ha de solidificar-se , pertant té un canvi d’estat i aquests canvis sempre poden alterar les propietats del material; per això la EHE detalla meticulosament , no solament la fabricació si no també tot el procés de posada en obra , ja que d’aquí en dependrà en gran part la resistència final. Tot seguit hi ha tot el que diu la Norma amb petites explicacions del perquè.

1

Fabricació del formigó EHE

2

La EHEexigeix, en aquest article 62.1 , que la fabricació sigui correcte; és a dir: que les dosificacions siguin les previstes, amb la relació aigua ciment adequada. Per això ens parla de la central i fins i tot ens defineix la precisió que han de tenir els aparells de pesar o mesurar. Parla del magatzematge dels materials evitant inicis d’hidratació del ciment i la barreja de diferents tipus de materials.Posa també atenció a la necessitat de que la massa quedi homogènia. Així tenim que el formigó ha de tenir necessàriament dues característiques importants:

Dosificació adequada: ( quantitat de ciment, àrids, aigua.. etc.) amb una importància
considerable a la relació aigua/ciment

Homogeneïtat : És difícil aconseguir una mescla homogènia al barrejar materials amb
densitats diferents (Ciment ,graves, aigua) per això la Norma insisteix en aconseguir una homogeneïtat total en la massa.

L’article 69.2.7 Ens especifica el sistema de transport del formigó i el temps que pot durar. El sistema intenta evitar qualsevol disgregació amb les vibracions del transport; cal que el formigó arribi homogeni a l’obra Referent al temps ens parla de una hora i mitja com a temps màxim que ha de passardes de que s’ha barrejat l’aigua fins el buidat. Aquest temps és una previsió aproximada del que sol tardar el ciment a començar el procés de fraguat ; això de totes maneres dependrà del clima i de si s’hi han posat additius retardants o accelerants. El fabricant ha de posar en l’albarà d’entrega quina és la hora màxima d’us del formigó i el tècnic ha de comprovar que es compleixi i observar si...