Formulacio I Nomenclatura Inorganica Apunts

FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA
INTRODUCCIO
          Amb la  formulació i la nomenclatura químiques pretenem adquirir un llenguatge per poder representar i anomenar tots els elements i composts químics amb claredat i sense equívocs.
   # A cada element se li assigna un símbol format per una o dues lletres, generalment la inicial del seu nom i, si cal, una altra lletra per diferenciar-lod'un altre element amb la mateixa inicial:
                    carboni, C ; clor, Cl; calci, Ca; urani, U; cadmi, Cd....
   De vegades, les inicials corresponen al nom llatí o grec de l'element:
                    sodi, Na (natrium); potassi, K (kalium); coure, Cu (cuprum)
   Pots veure el sistema periòdic amb els símbols i valències dels elements més comuns, que convé conèixer per a la formulació.Si passes el ratolí per sobre dels elements veuràs més informació.
   Abans de començar amb la formulació, et convé practicar un poc amb els símbols i valències.
   # A cada element se li assigna també un nombre, l'estat d'oxidació (valència) per indicar en quina proporció es combina amb els altres elements. L'estat d'oxidació de vegades designa el nombre d'electrons que l'element perd o guanyaquan es combina amb altres elements (valència iònica). D'altres vegades no té una interpretació química tan senzilla, però ens serà igualment útil per formular.
    Pots veure els estats d'oxidació més comuns dels principals elements al sistema periòdic. Per a la seva importància, et convé començar a memoritzar-los. Aquest exercici et pot ajudar: valències. Es tracta d'associar a cada element elseu conjunt de valències.
          Hi ha elements que tenen tan sols un estat d'oxidació i d'altres que en tenen uns quants. El nom d'un compost haurà d'especificar de qualque manera quin estat d'oxidació té cadascun dels elements que el formen, sobretot si en poden tenir més d'un. Hi ha més d'una forma d'especificar els estats d'oxidació:
          - A la nomenclatura clàssica, s'afegeix unaterminació al nom de l'element: -ic per a l'estat d'oxidació més alt i -os per al més baix. De vegades s'hi ha d'afegir un prefix (hipo, per, ...) per als elements amb més de dos estats d'oxidació. A la pàgina del sistema periòdic hi tens el resum.
          - A la nomenclatura d'Stock, a continuació del nom de l'element s'escriu l'estat d'oxidació entre parèntesi i en xifres romanes.
          - A lanomenclatura sistemàtica, envers d'indicar l'estat d'oxidació, s'indica el nombre d'àtoms de cada element que hi ha a la fórmula del compost mitjançant prefixos numerals com mono, di, tri,...
          Així, per exemple, el ferro amb estat d'oxidació +2 es podrà dir ferrós o de ferro(II), el clor amb estat d'oxidació +7 es dirà perclòric o de clor(VII), etc.
   # Els elements, quan es troben sensecombinar, es formulen simplement escrivint el símbol de l'element, excepte uns quants gasos que es presenten sempre formant molècules diatòmiques i es formulen posant-los un subíndex 2:
 H2, N2, O2, F2, Cl2, Br2, I2.
   # En els composts binaris, és a dir, formats per tan sols dos elements, haurem de recórrer a la valència de cadascun d'ells per saber en quina proporció de nombre d'àtoms escombinen. Així per exemple, a un compost format per oxigen (valència -2) i sodi (valència +1), caldrà combinar 2 àtoms de sodi per cada 1 d'oxigen; el nombre d'àtoms de cada element es posa com un subíndex del símbol de l'element:
Na2O
   Obre aquesta animació de flash, ions, i ho entendràs millor (Pensa que la forma dels àtoms o ions, no té res a veure amb les figures de l'animació).
   Resumint, perals composts binaris, la valència d'un element es posa com subíndex del símbol de l'altre element. Així:
un compost format per ferro(III) i oxigen
Fe2O3
un compost format per clor(VII) i oxigen
Cl2O7
un de coure(II) i sofre(-2)
Cu2S2 i simplificat CuS (*)
un de calci i hidrogen
CaH2
un de magnesi i oxigen
Mg2O2 i simplificat MgO (*)
(*) Generalment, quan tots els subíndex d'una fórmula es puguin...