Formulacion Inorganica

Formulació inorgànica

Número d’oxidació (València d’un element)
Es defineix com la càrrega elèctrica que tindria un àtom d’aquest element si tot el compost del qual forma part estigués constituït íntegrament per ions positius i negatius. • • Representa la capacitat d’aquest element per combinar-se amb l’hidrogen. Equival al nombre d’electrons captats, cedits o compartits per cada àtom del’element quan forma un compost.

En general, coincideix amb el nombre d’electrons que falten o sobren a l’àtom per adquirir l’estructura de gas noble amb 8 electrons al darrer nivell electrònic.

Determinació del nombre d’oxidació
Per determinar el nombre d’oxidació d’un àtom tindrem en compte les següents regles: • • • • La suma dels nombres d’oxidació de tots els àtoms d’un compost ha de serzero si és una substància neutra o el valor de la càrrega si és un ió. L’oxigen combinat té número d’oxidació –2 excepte en els peròxids que és –1. L’hidrogen combinat té nombre d’oxidació +1 excepte en els hidrurs que és –1. Els ions monoatòmics tenen nombre d’oxidació igual a la seva càrrega.

Principals valències d’elements “no metalls”
Els elements no metalls són aquells que tenen la tendènciaa guanyar electrons i per tant podran tenir nombre d’oxidació negatiu. La taula següent resumeix les valències dels elements no-metalls. Element Hidrogen Fluor Clor Brom Iode Astat Oxigen Sofre Seleni Tel·luri Poloni Símbol H F Cl Br I At O S Se Te Po Valències -1, 1 -1 -1, 1, 3, 5, 7 Element Nitrogen Fòsfor Arsènic Antimoni Bor Bismut Carboni Silici Símbol N P As Sb B Bi C Si Valències -3, 1, 2,3, 4, 5 -3 1, 3, 5 -3 3, 5 3 3, 5 2, 4 -4 4

-2

-3

-2, 2, 4, 6

IES Ramon Berenguer IV. Amposta

-1-

Formulació inorgànica

Principals valències dels elements metàl·lics
Els elements anomenats metàl·lics són aquells que tenen tendència a perdre electrons, i per tant, tendiran a formar ions positius. Es diu que són electropositius. A continuació s’indiquen les principalsvalències dels metalls. Element Liti Sodi Potassi Rubidi Cesi Franci Plata Amoni Beril·li Magnesi Calci Estronci Bari Radi Zinc Cadmi Coure Mercuri Or Tal·li Símbol Valències Li Na K Rb 1 Cs Fr Ag NH4+ Be Mg Ca Sr 2 Ba Ra Zn Cd Cu 1, 2 Hg Au 1,3 Tl Element Alumini Escandi Gal·li Indi Ferro Cobalt Níquel Germani Estany Plom Iridi Platí Titani Zirconi Vanadi Crom Molibdè Wolframi Manganès Símbol Al Sc Ga InFe Co Ni Ge Sn Pb Ir Pt Ti Zr V Cr Mo W Mn Valències 3

2,3

2,4

2,3,4 2,3,4,5 2,3,4,5,6 2,3,4,5,6,7

Elements o substàncies simples
Les substàncies simples estan formades per una única classe d’àtoms, de manera que quan s’agrupen per formar molècules aquestes estaran formades per àtoms idèntics. En general, els elements gasosos es troben en forma de molècules amb dos àtoms(diatòmiques). Una excepció seria l’ozó (O3), la molècula del qual té 3 àtoms. Veiem alguns exemples de substàncies simples: Nom Hidrogen Fluor Clor Brom Fórmula H2 F2 Cl2 Br2 Nom Iode Nitrogen Oxigen Ozó Fórmula I2 N2 O2 O3

Ions monoatòmics
Els ions són àtoms que han perdut o guanyat electrons. Aquí tractem només dels ions formats per un àtom individual i mes endavant es formularan els ions poliatòmics.IES Ramon Berenguer IV. Amposta

-2-

Formulació inorgànica Per la nomenclatura i formulació dels ions monoatòmics, hem de diferenciar els positius dels negatius. Normalment, formen ions positius els elements metàl·lics i formen ions negatius els àtoms no metàl·lics, si bé aquesta diferenciació no pot ser absoluta. Veiem a continuació com es formulen i com s’anomenen: Ions positius(cations) Ions negatius (anions) El nom es forma amb la paraula El nom es forma amb la paraula ió seguida del nom del metall. ió seguida del nom de l’element acabat en –ur. Si l’element pot formar més d’un El nom d’alguns elements es ió, indicarem la seva valència amb xifres modifica al posar-hi aquest acabament. L’oxigen és una excepció i romanes i entre parèntesi: s’anomena òxid Na+ ió sodi Zn2+...