Fotografia

SÍNTESI TEÒRICA DE LA IL·LUMINACIÓ EN PLATÓ PROFESSIONAL

INTRODUCCIÓ A LA FOTOGRAFIA

Per començar és propici que coneguem el significat del vocable "Fotografia": Procediment mitjançant el qual s'obté una imatge permanent sobre una superfície sensible per mitjà de l'acció fotoquímica de la llum o d'altres formes d'energia radiant. Actualment la fotografia compleix un rol molt important, jaque és considerada com un mitjà d'informació, com com una expressió d'art, com una afició popular. S'ha convertit, així mateix, en una eina de la ciència i la tecnologia que troben en la fotografia un suport impresciendible per a la seva evolució. Podem també catalogar com un mitjà necessari en la publicitat, en el periodisme, en els negocis, en la indústria i en moltes altres activitats. Al segleXIX la fotografia demandava la utilització de grans càmeres i de plaques fotogràfiques de vidre, i és per això que era del domini exclusiu d'uns pocs professionals. Amb la introducció de les càmeres portàtils i de les pel lícules fotogràfiques durant les primeres dècades del segle XX, la fotografia es va convertir en un element d'ús popular. Actualment, el mercat ofereix una gran varietat decàmeres i accessoris, com així també un gran especial

LA CÀMARA

Les càmeres fotogràfiques modernes funcionen amb el principi bàsic de la càmera fosca. La llum, que penetra a través d'un diminut orifici o obertura en l'interior d'una caixa opaca, projecta una imatge sobre la superfície oposada a la de l'obertura. Si se li afegeix una lent, la imatge adquireix una major nitidesa i la pel lícula fapossible que aquesta última es fixi. La càmera és el mecanisme a través del qual la pel lícula s'exposa d'una manera controlada. Si bé hi ha diferències estructurals entre elles, totes les càmeres modernes es componen de quatre elements bàsics: el cos, l'obturador, el diafragma i l'objectiu (vegeu Lent). Dins del cos es troba una petita cavitat hermètica a la llum (en llatí, camera) on s'allotja lapel lícula per la seva exposició. També en el cos, a l'altre costat de la pel lícula i darrere de l'objectiu, es troben el diafragma i l'obturador. L'objectiu, que s'instal • la a la part anterior del cos, és en realitat un conjunt de lents òptiques de vidre. Allotjat a un anell metàl.lic o cilindre, permet al fotògraf enfocar una imatge sobre la pel.lícula. L'objectiu pot estar fix o col locaten un suport mòbil. Els objectes situeu

ELS FOTÒMETRES

Els fotòmetres de llum incident mesuren la intensitat de llum que il.lumina l'objecte, la que cau sobre ell. Per llegir els valors de llum incident es posa el fotòmetre costat de l'objecte i es dirigeix cap a la càmera. Els fotòmetres de llum reflectida mesuren la intensitat lluminosa reflectida per l'objecte, la que ell emet. Per llegiraquest fotòmetre es posa al costat de la càmera i es dirigeix cap a l'objecte. La majoria dels fotòmetres de llum incident poden també modificar-se per al seu ús com fotòmetres de llum reflectida.

IL·LUMINACIÓ

- Direcció de la llum → La direcció i alçada de la llum que incideix en l'escena és de gran importància perquè és un dels factors que influeix en l'aspecte final de la imatge. D'ellatambé depèn la planimetria o la tridimensionalitat, la major o menor intensitat de la textura i la força dels colors.
- Llum lateral: La llum que incideix des d'un costat reprodueix amb més relleu els objectes volumètrics. Les parts més sortints capten la llum, mentre que les arrodonides presenten una gradació suau entrellum i ombra ressaltant així la textura. Tot i que dóna major volumetria,dóna menys detalls que la llum frontal a causa del marcat contrast entre zones de llum i ombra i la longitud de les últimes. Com més complicat és el motiu de l'escena, llança major quantitat d'ombres fent que la imatge sigui més complexa (les ombres són un element més dins de la composició.

- Contrallum i llum de contorn: Quan la llum procedeix de darrere del motiu, les ombres s'allarguen i...