Fragment de les meditacions metafísiques de descartes

GRANS TEMES DE LA FILOSOFIA (CURS 2010-2011)

Avaluació: comentari de text

DESCARTES, Meditacions metafísiques

Al filòsof francès, René Descartes (1596 – 1650), se li deu el mèrit d'impulsarla filosofia moderna en els seus primers orígens i de donar lloc al corrent racionalista que tant marcaria l'Europa il·lustrada i els segles posteriors. Les seves dues obres més importants són elDiscurs del mètode (1637) i les Meditacions metafísiques (1641). Aquesta última obra no és més que la representació aplicada de la nova metodologia proposada en el Discurs del mètode -informació clau pera poder entendre el recorregut meditatiu de Descartes-.
Així doncs, si es vol descriure ràpidament en què consisteix les Meditacions metafísiques, es podria dir que és un viatge a través de lameditació interna de l'autor en busca del coneixement veritable sobre el qual poder racionalitzar partint d'una base indubtable. Aquest procediment, dividit en cinc meditacions, porta a Descartes, seguintles quatre regles metodològiques -evidéncia, anàlisi, síntesi i enumeració-, a dubtar, amb l'anomenat dubte metòdic, de l'existència de tot -tant de tot allò extern com d'allò intern pel que fa al'individu- fins arribar a la primera veritat indubtable condensada en la cèlebre frase cogito,ergo sum -penso, per tant existeixo. És des d'aquest punt, i amb l'ajuda de Déu qüestionat com a genimaligne, que Descartes recupera la creença en què totes les coses percebudes molt clarament i molt distintament són totes vertaderes.
Si es focalitza en el fragment escollit, aquest es situaria,concretament, dins la Meditació tercera -sota el subtítol de De Déu; que existeix- i és el moment, per acabar de contextualitzar, en què Descartes ha arribat a una possible veritat indubtable i preténconsolidar-la com a tal. Per entendre que l'èxit d'aquesta afirmació recaigui directament sobre la real existència de Déu, s'ha de saber que l'autor, com a substància pensant, basa la seva pròpia existència...