Franco I El Català

Comentari: Catalunya sota el règim de Franco

Parlarem sobre de dos textos que comparteixen un tema més o menys comú, la situació en què es trobava Catalunya i, concretament el català, quanFrancisco Franco es trobava al poder com a dictador. El primer porta per títol Prohibicions de parlar català, va ser escrit per Aurèlia Campmany l’any 1997; el segon té per nom Cataluña vuelve a España ipertany al Volum I d’Edicions catalanes de París.
En la primera part se’ns fa una descripció sobre el que passava quan una persona parlava català i era descoberta (hi havia sancions, destitucions,etc); també ens relata que molts catalans van abandonar la seva llengua pròpia de bon grat, sense gairebé queixar-se o no fer-ho, la cosa va arribar a tal punt que la burgesia i gent de classe altaeducava els seus fills totalment en castellà (editors de la nostra terra van arribar a promocionar la cultura castellana). La segona part ens explica què va passar a la ciutat de Barcelona poc després queFranco se n’apoderés, cal destacar que és un text escrit per un periodista franquista i, per tant, no neutral; destaca que la majoria d’edificis van canviar el seu nom al castellà i fins hi tot elsrètols van ser traduïts, en cap moment parla da la resistència passiva que va protagonitzar el poble.
Un cop finalitzada la Guerra Civil a l’abril de 1939, els vencedors, liderats per Franco, van crearun règim totalment dictatorial, les principals característiques d’aquest eren: no existia cap tipus de constitució (l’estat es regia per un conjunt de lleis diverses), hi havia un únic sindicat queagrupava amos i distribuïdors per sectors econòmics o cooperacions, hi havia un únic partit polític (La Falange Nacional) i Franco va dirigir tots els poders (cap d’estat, cap de govern i controlador del’exèrcit). La ideologia franquista era conservadora i antidemocràtica, va subordinar el país a la religió catòlica i van ser anul·lades tot tipus de llibertats (d’expressió, de manifestació,...