Frankenstein Educador

FRANKENSTEIN EDUCADOR

“Hoy preferimos hablar de (Meirieu, 1984) e insistir en la necesidad de apostar que < todos los niños pueden ser logros> (...) nadie puede jamás decir nadie: , porque nadie puede jamás saber si se han probado todos los medios y métodos para que haga algo”.
La concepció d'educació que hi ha a l'actualitat, és una concepció constructivista on es considera que l'infant éspotent per naturalesa i té interès i curiositat per aprendre (és per això que fa preguntes). Per tant, considerar que un infant, adolescent o adult, no podrà arribar mai a entendre o fer segons quines coses, és una cosa que aquesta concepció constructivista no concep. És té en compte que cada persona és única i per tant, cadascú té el seu propi ritme i la seva pròpia manera d'entendre les coses.Respectant aquests ritmes i amb els recolzaments necessaris, es considera que tots som capaços de fer les coses que ens plantegem.
“Rosenthal y Jacobson (1980) (...) explican que si a unos enseñantes se les dice que tales alumnos tienen grandes capacidades intelectuales, todas las posibilidades están a favor de que obtengan de ellos resultados excelentes (...)”.
Aquesta frase té a veure ambl'anterior. Si es considera a l'alumne com una persona potent i capaç i ell ho rep com a tal, ell mateix es creurà que allò que intenta fer ho pot fer. En canvi, si no es creu en ell, és molt més fàcil que l'alumne tampoc cregui en ell mateix ni en les seves possibilitats. Per tant, és possible que fins i tot, arribi a tenir un complexe d'inferioritat respecte als demès.
“Pigmalión no da, pues,acceso a comprender el mito de la educación como fabricación: todo educador, sin duda, es siempre, en alguna medida, un Pigmalión que quiere dar vida a lo que fabrica”.
A l'hora d'educar a l'infant, és fàcil que tant pares com mestres, intentin fer que els seus fills o alumnes siguin com a ells els hi hagués agradat ser. Aquest fet, pot ser perillós quan els desitjos dels pares i alumnes entren encontradicció amb els desitjos de l'alumne. És a dir, si uns pares volen que el seu fill sigui advocat, i el fill vol ser veterinari perquè li encanten els animals i ells no respecten la seva decisió. És possible que l'infant acabi fent el que volen els seus pares i no acabi la carrera, que directament deixi de estudiar o que sigui infeliç per no poder ser el que ell vol. Per tant, és molt importantdonar una educació que es vagi adaptant als interessos i necessitats dels alumnes per tal que aquesta es dugui a terme d'una bona manera i acabi donant bons fruits.
“La verdadera revolución copernicana en pedagogía consiste en volver la espalda resueltamente al proyecto del doctor Frankenstein y la “educación como fabricación”. (...) En realidad, ha de centrarse en la relación del sujeto y elmundo humano que lo acoge. Su función es permitirle construirse a sí mismo como “sujeto en el mundo”: heredero de una historia en la que sepa què està en juego, capaz de comprender el presente y de inventar el futuro”.
“La primera exigencia de la revolución copernicana en pedagogía consiste en renunciar a convertir la relación de filiación en una relación de causalidad o de posesión. No se trata defabricar un ser que satisfaga nuestro gusto por el poder o nuestro narcisismo, sino de acoger a aquél que llega como un sujeto que está inscrito en una historia pero, que al mismo tiempo, representa la promesa de una superación radical de esta historia”.
“La segunda exigencia de la revolución copernicana en pedagogía consiste en reconocer a aquél que llega como una persona que no puedo moldear ami gusto”.
Aquestes frases també les podríem relacionar amb l'anterior, perquè l'educació ha de centrar-se en el desenvolupament de l'infant en tots els seus àmbits, i formar-lo com a persona que el dia de demà formarà part d'una societat. A més, com he esmentat anteriorment, cada persona és única i irrepetible i això s'ha de tenir en compte, perquè no es pot pretendre que totes les persones...