Frankestein

Frankenstein es va asseure i va començar a parlar en veu baixa. "La meva família és una família molt coneguda i respectada a la ciutat de Ginebra a Suïssa. El meu pare es va casar a finals de la vida, a una dona molt més jove que ell. Ella era la filla d'un amic proper que havia caigut en circumstàncies desafortunades i a qui el meu pare el va ajudar fins que va morir. Els meus pares van passarun munt de temps viatjant i quan jo tenia uns cinc anys que vam estar junts a Itàlia. Un dia, mentre caminava, passem per una granja pobre i vivia en aquesta finca d'un agricultor, la seva dona i els seus cinc fills. Un dels nens es veia molt diferent dels altres. No era fosc i fort com ells, però ros i delicat. El seu nom era Elizabeth. Ella era la filla d'un noble italià. La seva mare havia mortde donar a llum i el seu pare havia mort lluitant pel seu país. El granger i la seva dona havien acordat portar el nen en la seva família i cuidar-la. Els meus pares es va oferir a adoptar i portar en braços com al seu propi fill. Així que Isabel va venir a viure amb nosaltres. Ella va cridar als meus pares oncle i tia i ella em va cridar primer. Tots la volien, inclòs jo mateix. Era dolça iamable i sempre tenia temps per a mi, per a la família i per als seus amics. Dos anys més tard Els meus pares tenien un segon fill, Ernesto, i després d'ell vi més jove del meu germà William. meus pares van donar a viatjar i es va instal • lar a Suïssa. Teníem una casa a Ginebra i una altra al país, prop de Ginebra, on va viure la major part . del temps que portava una vida molt tranquil • la que no esvan barrejar amb els nois de la meva edat, però jo tenia un amic molt proper, Herny Clerval era fill d'un comerciant de Ginebra .. li agradava l'emoció i el perill i llegir molt. inventar històries i va tractar de fer-nos actuar a terme. Vaig tenir una infància feliç. M'encantava aprendre, però sobretot volia aprendre els secrets del cel i la terra, per aprendre sobre la naturalesa i l'ànima del'home. He llegit tots els llibres que vaig poder sobre el tema. El meu pare, però, no estava interessat en la ciència i per això vaig estudiar en el meu bestiar, així com anar a l'escola a Ginebra. Un dia, quan jo tenia uns quinze anys, no va ser una tempesta terrible. El esclats dels trons semblava venir de totes parts del cel. De sobte, un vell roure prop de la nostra casa es va veure afectadaper la il • luminació i va esclatar en flames. Va ser la meva primera experiència en el poder destructiu de la natura. Quan Miro cap enrere en la meva vida, em sembla que aquest esdeveniment va ser un gran esforç per les forces del bé per evitar la tragèdia per davant meu, però no va tenir èxit.

2
Quan tenia disset anys, els meus pares van decidir que jo havia d'anar a estudiar a la Universitatd'Ingolstadt, a Alemanya. Però abans d'anar-me'n, un esdeveniment molt trist en la meva vida va tenir lloc. Isabel es va posar molt malalt mica d'escarlatina i estava en perill de mort. La meva mare la va alletar, Elizabeth es va salvar, però la meva mare va agafar la febre. Just abans de morir, va cridar a Isabel i jo a ella. "Els meus fills", va dir, "Sempre vaig somiar que algun dia escasarien. Espero que el teu pare va a viure per veure que passa. Elizabeth, vostè ha de prendre el meu lloc i tenir cura dels nens per a mi". Algunes setmanes més tard em vaig anar a Ingolstandt. Henry Cleval va tractar de persuadir al seu pare que el deixés anar amb mi, però es va negar al seu pare. No volia que el seu fill estudiés, ell volia que fos un comerciant. La nit abans d'anar-me'n, tots es vanquedar fins tard, parlant. El matí següent tothom estava allà per acomiadar-se de mi. Li vaig prometre que escriuria sovint. Me'n vaig anar molt trist i molt nerviós, jo estava sola i que hauria de fer nous amics a la universitat, que jo sabia que seria difícil per a mi. No obstant això, durant el meu llarg viatge que va començar a mirar cap endavant a estudiar i adquirir coneixements. El dia...