Franquisme 1

Tema 8: El franquisme (I) (1939-1975)

1. La naturalesa i els suports del règim franquista
El franquisme fou, bàsicament, una dictadura personal del general Francisco Franco. Tenia un poder tan absolut i il·limitat (Cap de l’estat, cap de govern, màxim dirigent del partit polític, màxim dirigent del sindicat, generalíssim). L’Església controla l’ensenyament i la moral.
1.1 El pensamentpolític del general Francisco Franco
Franco va ser un militar africanista d’un catolicisme elemental, que professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Els seus sentiments religiosos, sobretot durant la guerra civil, es van intensificar gràcies al suport de la jerarquia de l’Església, que va qualificar la insurrecció militar de croada. Franco va arribar a identificar-se amb unpersonatge providencial elegit per Déu per salvar la pàtria. Catolicisme i pàtria van esdevenir, per a ell, la mateixa cosa.
El nacionalisme agressiu del general Franco es basava en una interpretació heroica de la història d’Espanya, segons la qual aquesta tenia un destí imperial.
Segons el dictador, els enemics naturals que conspiraven permanentment contra Espanya eren, a més dels liberals, elsmaçons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes. A més, la seva idea d’Espanya, monopolística i homogènia, s’identificava amb Castella sense admetre, en aquest sentit, cap altra diferència nacional, com ara la basca o la catalana, que considerava que eren separatistes que calia combatre i eliminar.
Valorava, doncs, negativament la democràcia i la separació de poders de larevolució liberal, i creia en la unitat, l’autoritat i la jerarquia.
A més, destaca la següent frase de Franco :”Por el Imperio, hacia Dios”.
1.2 La naturalesa de la dictadura franquista
Els trets més característics i permanents del franquisme van ser aquests:
El caràcter de dictadura personal per damunt de grups i estaments.
L’ unipartidisme, que impedia, mitjançant la repressió unalegislació severa en aquest sentit, qualsevol mena de pluralisme polític i sindical.
La imposició de la divisió permanent del país entre vencedors i vençuts.
El franquisme, especialment durant els primers anys, va ser la versió del feixisme a Espanya. Es tractava, de fet, de la construcció d’un Estat nou, essencialment antidemocràtic i totalitari. Aquest Estat es caracteritzava per la submissió delcabdill, la repressió total dels sectors considerats desafectes, la negació de les llibertats bàsiques, la pràctica de l’arbitrarietat jurídica, la retòrica anticapitalista i anticlassicista pseudorevolucionària i l’organització de moviments de masses; acompanyats d’una litúrgia pròpia.
Com que la dictadura franquista va durar trenta anys més que els altres feixismes europeus, es va haver d’anaradaptant a les noves circumstàncies internacionals i socials. Mai no va renunciar, però, als seus principis bàsics.
La dictadura franquista també presentava algunes especificitats. A diferència del nazisme alemany i del feixisme italià: 1) el règim del general Franco no va tenir un partit únic tan cohesionat, 2) l’exèrcit va tenir una influència més gran, 3) la presència del catolicisme en lesformulacions doctrinals va ser molt més importants, 4) no hi ha una persecució dels jueus.
1.3 Els suports de la dictadura franquista
Els militars foren el suport més decidit i fidel de la dictadura franquista. Molts ministres, governadors civils i alts càrrecs burocràtics del règim eren militars. També ho eren els comandaments de la Guàrdia Civil i de la policia armada, que constituïen l’ anomenatpoder dissuasiu. Els tribunals militars de justícia, també van intervenir sovint sobretot fins el 1948 quan es va abolir l’estat de guerra.
La jerarquia eclesiàstica i bona part del clergat van constituir el poder legitimador de la dictadura franquista davant l’opinió catòlica nacional i internacional. En canvi d’aquest suport, l’Església, sobretot a partir de la signatura del concordat amb...