franquisme


Relacions internacionals i Evolució del regim

La consolidació del règim franquista i la seva evolució política van estar molt condicionades pels esdeveniments de la Segona Guerra Mundial i les seves conseqüències mes immediates.

3.1               La segona guerra mundial i l'hegemonia del nacionalsindicalisme (1939 – 1945)
Al començament de la 2a Guerra Mundial, Espanya es va declararneutral perquè no es trobava en condicions materials per involucrar-se.
La no bel·ligerància: La victòria alemanya sobre França va motivar el pas de la neutralitat a la no bel·ligerància a Espanya (no participació en la guerra però si ajut d'altres maneres). Franco es va entrevistar amb Hitler, li va plantejar un seguit de compensacions econòmiques i territorials (per l'ajuda oferida), que vanfer pensar al dictador alemany que el preu era massa alt, i no va cedir a les seves peticions.
Espanya no va entrar en guerra, tot i que va col·laborar en l'esforç bèl·lic amb l'enviament de material estratègic i aprovisionaments. L'any 1941, una unitat de voluntaris (division azul) va ser enviada a la URSS per combatre al costat de les tropes alemanyes.
El retorn a la neutralitat: El octubredel 1943 la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potencies feixistes. Aleshores el govern britànic i nord-americà van pressionar al regim franquista perques es distancies formalment de l'eix.
Per tan, es va dissoldre la Divison Azul i la tornada a l’ estatuts de la neutralitat estricta. Amb la derrota d'alemanya el 1945, el franquisme va haver d'assumir que la seva pervivènciaexigia prendre distancies del feixisme, i va començar a presentar el feixisme com un regim catòlic, conservador i anticomunista. Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme, l'abandonament de la nomenclatura i del ritual més clarament feixista

3.2               Els anys del boicot internacional (1945 – 1947)
La fi de la segona guerra mundial va suposar per al franquisme una etapad’aïllament i de rebuig internacionals. Les nacions unides van condemnar el regim franquista, imposat per la força gracies a l'ajut de les potencies feixistes derrotades. La persistència del franquisme desprès de la guerra mundial va tenir un cost econòmic i polític enorme per a Espanya, que com a conseqüència de l’aïllament internacional va rebre uns ajuts força reduïts a termes comparatius.Així doncs, l'Espanya de Franco no es va poder beneficiar del programa d'ajuda nord-americana a Europa, l’anomena’t Pla Marshall, i va ser exclosa de la nova aliança defensiva occidental, l’organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. (OTAN)

3.3               Reconeixement internacional i predomini del nacionalcatolicisme
A partir del 1947, la configuració de dos blocs antagònics i l’iniciï dela Guerra Freda van alterar la situació internacional. En aquest nou context era més important per els Estats Units i els països occidentals comptar amb un bon aliat en la lluita contra el comunisme, que no pas pressionar al regim franquista per forçar la democratització del seu sistema polític. Malgrat que les condemnes verbals al franquisme es van mantenir, l'acceptació del regim es va anarobrint camí. Franco va decidir procedir una remodelació del govern que facilites el seu apropament i li permetés aconseguir alguns èxits. Això va obrir una nova etapa en el franquisme caracteritzat pel predomini del nacionalcatolicisme, que donava més per als catòlics en detriment dels falangistes. Un militar que tindria un paper cabdal en la continuïtat del regim, l'almirall Luis Carrero Blanco, vaser nomenat subsecretari de presidència. L'any 1953 es va signar els acords amb els Estats Units i el concordat de la santa seu, per el reconeixement internacional del regim. Els nord-americans van obtenir d'Espanya el dret d'establir i d'utilitzar en territori espanyol un seguit d'instal·lacions militars.

3.4               Els primers intents d'observar (1953 – 1959)
Espanya en el context...