Franquisme

TEMA VII.- EL FRANQUISME (1939 – 1975)

Subtema 4.- Evolució del moviment obrer.

1.- El sindicalisme oficial i obligatori.

L’arribada del franquisme va significar la il.legalització de totes les organitzacions obreres i tambè la prohibició dels drets de lliure associació i del dret de vaga. Per+o aquestes il.legalitzacions varen obligar a una nova configuració de les relacionssindicals i laborals. Per això seguint el model fel feixisme italià i en part el corporativisme catòlic, a l’Abril de 1937 crearen les Centrals Nacionals Sindicalistes (CNS), con que perdurà 40 anys.
En un primer moment, cronològicament breu, el CNS intentà configurar-se com un sindicat autònom del govern. És l’etapa en que intenten atruere els treballadors i els empresaris, però sense obligació.Justament aquesta fórmula sindical causà malestar entre els empresaris que veien com naixia un sindicat que d’alguna manera podia portar problemes.
La segona etapa del sindicat esdevé quan el govern fa seu el sindicat, per tant quesa supeditat a l’executiu. És un sindicat coercitiu, polititzat, tracta de establir una disciplina social amb l’objectiu d’evitar tota possible mobilització ireivindicació obrera. Per això era necessària l’afiliació obligatòria i passiva dels treballadors.
Auesta segona etapa beneficia als empresari, serà la millor i més efectiva organització dels empresaris, Les organitzacions empresarials passaren a integrar-se dins el CNS, malgrat que algunes varen seguir funcionant, però amb moltes dificultats.

2.- Reaparició de la lluita obrera.

Fins els anys1944-1945 es pot parlar d’un creixement de l’afiliació a sindicats clandestins, malgrat el perill que pot comportar, dotzenes de milers de treballadors s’afilien a la CNT. Això portarà a una seria d’accions de reivindicació obrerea, malgrat l’acció represiva de la policia.
Pot ser tot això es pot explicar per el profon malestar que vivien les classes treballadores, que patien una situació crítica,amb un nivell de vida molt baix i uns preus molt cars, cartilles de racionament, i un “mercat negre” (estraperlo)que funcionava de manera descarada.
L’any 1945 es varen produir algunes vagues, el 1946 encara fou més important. Però a aprtir del 1º947 la repressió actuà amb molta duresa.
Malgrat tot, cal dir que aquests moviment eren espontanis, surgien per unes condicions de vida moltdolentes i dures.
Durant els anys cinquanta millorà el nivell de vida dels treballadors, tot i que començà amb el moment més crític, ja que l’hivern de 1950-1951 s’encarí el cost de la vida, a més les restricions elèctriques, afegit tot això a pugnes entre el governador civil de Barcelona (E.Baeza) i els falangistes.
L’espurna que va fer esclatar la vaga va ser la pujada de les tarifes als tramvies,en un 40%, en canvi a Madrid la pujada va ser gairbé insignificant. El dia 8 de Gener de 1951 van aprarèixer fulls anónims que recomanaven no agafar els tramvies. El dia primer de Març el boicot va ser gairebé total, a més es produiren els primers incidents entre policia i piquets de boicotejadors, resultà feitr de mort un enen. Això encara encrepà més els ànims.
En auest ambient es quan elgovernador civil decreta la detenció dels falangistes més destacats, tota vegada que els considera instigadors d’els fets.
Finalment entre en escena les organitzacions empresarials que demanen el retorn a les velles tarifes, que finalment es produirà el dia 5 de Març.
Però la protesta continua, el dia 6 de Març s’havia organitzat una reunió d’enllaços sindicals als locals del CNS, en la reunió elsdirigents del CNS varen voler atribuir-se l’èxit, llavors els enllaços sindicals varen girar la reunió fent-se amb el poder i expulsant els jerarques de les CNS. Desrpès es decidí convocar pel dilluns dia 12 una vaga general per l’encariment de la vida i en demanda de l’alliberament dels detinguts pel boicot als tramvies.
El dilluns dia 12 parà pràcticament tota la indústria i serveis, en una...