Franquisme

El Franquisme
Cronología:
-Anys 40: tancament i repressió
-Anys 50: Acceptació del règim franquista a nivell mundial. El Vaticà va ser el primer en reconèixer el règim. Els anti-franquistes es van dissolent, sense esperança, ja que les potències democràtiques mundials ignoren Espanya perque no es volen posar en més problemes.
-Anys 60: Comencen massivament moviments contra el règim is’inicia una expansió molt gran. A Catalunya hi ha moltíssima immigració d’altres llocs d’Espanya pobres, per buscar treball. Els que lideren els moviments contra els règims seran estudiants d’universitats, comunistes, socialistes...
-Anys 70: Els moviments anti-franquistes es fan cada cop més profunds, i el règim va perdent força. Després de que la ETA acabi amb Carrero Blanco, i dos anys després moriFranco, la dictadura s’acaba.
A nivell mundial, estan confrontades la OTAM i la URS. La OTAM accepta el régim franquista a canvi de que a Espanya hi hagi bases militars per lluitar a la Guerra Freda.
Vídeo 1:
La dictadura franquista va governar l’estat espanyol des del final de la Guerra Civil al 1939 fins a la mort del general Franco al 1975. La manera de ser del règim va fer impossible queEspanya experimentés el ressorgiment que va tenir la economia europea després de la Segona Guerra Mundial. Aquest fet explica l’endarreriment econòmic que encara tenim actualment respecte altres països que van acabar la guerra sis anys més tard con França, Gran Bretanya, Italià o Alemanya.
Però el Franquisme encara va tenir més efectes negatius en molts altres àmbits. Políticament, va ser un règimde terror. Qualsevol actitud d’oposició al règim podia ser fàcilment castigada amb la presó, treballs forçats (com la construcció de “El Valle de los Caídos”), o la pena de mort. La por d’aquests càstigs va provocar que quan ja s’acabava la guerra, entre gener i febrer de 1939, gairebé mig milió de persones passessin la frontera entre Catalunya i França per buscar asil polític en altres països. AFrança, les autoritats van improvisar camps de refugiats on, durant un temps, van viure en condicions pèssimes milers de persones exiliades. Entre els que van fugir hi havia gran part dels intel·lectuals destacats del moment que van buscar asil a Europa o a les terres americanes i no van tornar fins al cap d’unes dècades, o s’hi van quedar per sempre. Els que es van quedar, van haver d’acceptar elrègim o ser silenciats. L’impacte cultural que va significar això també explica l’endarreriment cultural que Espanya ha arrossegat fins als nostres dies respecte altres països.

Les conseqüències que va tenir la derrota republicana per a Catalunya van ser més importants que les de la Guerra de Successió de 1714. Mentre els polítics republicans intel·lectuals, els dirigents i tants obrers esveien obligats a exiliar-se, a l’interior del país, l’exèrcit d’ocupació i les noves autoritats franquistes van dura a terme accions de revenja molt dures. Els símbols de catalanitat es perseguien implacablement, i s’imposava la ideologia franquista inspirada en el feixisme i en els temps de l’Espanya imperial. Fins hi tot, molts catalans que van donar suport a Franco, van abandonar l’ús de lallengua catalana i de qualsevol expressió de catalanitat d’acord amb la política radicalment anticatalanista del règim.
Tot i que s’ha intentat diferenciar el franquisme dur dels primers temps, del de la etapa final, el règim va canviar poc durant els 40 anys que va durar. Les seves bases: l’autoritarisme, la repressió, la corrupció i la col·laboració amb els poders econòmics, es van mantenirinalterades.
A partir del gener de 1939, la societat catalana va patir una repressió duríssima. Es van internar uns 150.000 catalans a camps de concentració i a presons, i es van afusellar unes 4.000 persones, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, Lluís Companys.
Amb la voluntat de destruir la personalitat de Catalunya, a part de reduir l’ús de la llengua a l’àmbit familiar, i de...