Franquismo
Páginas: 33 (8178 palabras)
Publicado: 23 de octubre de 2013
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
ETAPES:
1) Govern provisional (abril-desembre de 1931)
2) Bienni Reformista (desembre 1931 – novembre 1933)
3) Bienni Radical-cedista o Bienni negre (novembre 1933-Gener 1936)
4) Govern del Front Popular (Febrer – Juliol de 1936)
EL CANVI DE RÈGIM
1. La proclamació de la República [només llegir 1 vegada]
El resultat de les eleccions municipals del 12d’abril de 1931 va suposar la victòria republicana a les zones urbanes. Així i tot, el tradicional caciquisme i la corrupció electoral havien permès als monàrquics conservar bona part de les zones rurals el còmput total fou de 48’4% de regidors republicans pel 51’2% de monàrquics. Tot i així, el règim monàrquic s’havia ensorrat.
El 13 d’abril, la República fou proclamada a Eibar (Guipúscoa) il’endemà, altres pobles i ciutats la proclamaren de manera espontània.
Els membres del Comitè Revolucionari antimonàrquic van prendre possessió del poder després d’ocupar el ministeri de la Governació no trobaren cap resistència, sinó que trobaren l’aclamació popular.
El rei Alfons XIII i els seus col·laboradors es trobaven moralment enfonsats: el monarca no tenia ni el suport de l’Exèrcit ni elde la Guàrdia Civil optà per suspendre l’exercici de potestat reial i abandonar Espanya cap a l’exili el mateix dia 14.
El malestar creixent de la població, accentuat pel ràpid deteriorament de la situació econòmica, havia propiciat la identificació de la monarquia amb l’origen de tots els mals del país el nou règim de la República, que naixia el 14 d’abril de 1931, va ser vist com una granoportunitat per assolir la regeneració i la modernització d’Espanya mitjançant l’establiment d’un règim republicà democràtic.
La ràpida caiguda de la monarquia i la proclamació de la República provocaren el desconcert de les oligarquies tradicionals monàrquiques i conservadores i les deixaren sense capacitat de reacció. Però, tot i així, el final de la monarquia no significava la desapariciódels profunds problemes del país.
2. El govern provisional. La configuració de les institucions republicanes
Elements del govern provisional:
Aquest govern aglutinava totes les forces que havien donat suport al pacte de Sant Sebastià i comprenia
els catòlics liberals (Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura)
republicans (Manuel Azaña, Lerroux, Diego Martínez Barrios, Albornoz i Domingo.Socialistes (Indalecio Prieto i Largo Caballero)
Regionalistes (Lluís Nicolau d’Olwer i Quiroga)
Les pretensions del nou govern i el desacord dels catòlics
Reforma agrària
Ampliació de l’ensenyament públic
Reforma militar
Negociació amb els nacionalistes catalans per establir les bases d’un sistema autonòmic.
També s’inicià un procés de secularització política i social que havia d’acabar amb elsprivilegis del clergat i la identificació entre l’Estat i l’Església catòlica encara que la major part dels bisbes es mostraren prudents davant el canvi de règim, d’altres com el cardenal Pedro Segura es posicionà en contra de la República:
Els dies 10 i 11 de maig (1931) tingueren lloc avalots anticlericals a Madrid que s’estengueren a d’altres ciutats empitjorà la relació entre l’episcopat iel Govern.
El cardenal Segura i el bisbe de Victòria, Mateo Múgica, foren expulsats del país acusats d’activitats antirepublicanes.
A finals de maig, el Govern decretava la llibertat de creences i cultes.
La victòria dels republicans a les eleccions del 28 de juny de 1931 i l’elaboració d’una nova Constitució
El 28 de juny de 1931 es celebraren les eleccions a Corts Constituents, en lesquals la coalició republicanosocialista assolí la victòria. Però els simpatitzants de les forces dretanes no votaren la composició de les noves Corts no reflectien la realitat del país.
Les forces republicanes i socialistes volien elaborar una Constitució que suposés un canvi radical respecte de les tradicionals estructures sociopolítiques.
Una novetat important va ser que, per primera...
ETAPES:
1) Govern provisional (abril-desembre de 1931)
2) Bienni Reformista (desembre 1931 – novembre 1933)
3) Bienni Radical-cedista o Bienni negre (novembre 1933-Gener 1936)
4) Govern del Front Popular (Febrer – Juliol de 1936)
EL CANVI DE RÈGIM
1. La proclamació de la República [només llegir 1 vegada]
El resultat de les eleccions municipals del 12d’abril de 1931 va suposar la victòria republicana a les zones urbanes. Així i tot, el tradicional caciquisme i la corrupció electoral havien permès als monàrquics conservar bona part de les zones rurals el còmput total fou de 48’4% de regidors republicans pel 51’2% de monàrquics. Tot i així, el règim monàrquic s’havia ensorrat.
El 13 d’abril, la República fou proclamada a Eibar (Guipúscoa) il’endemà, altres pobles i ciutats la proclamaren de manera espontània.
Els membres del Comitè Revolucionari antimonàrquic van prendre possessió del poder després d’ocupar el ministeri de la Governació no trobaren cap resistència, sinó que trobaren l’aclamació popular.
El rei Alfons XIII i els seus col·laboradors es trobaven moralment enfonsats: el monarca no tenia ni el suport de l’Exèrcit ni elde la Guàrdia Civil optà per suspendre l’exercici de potestat reial i abandonar Espanya cap a l’exili el mateix dia 14.
El malestar creixent de la població, accentuat pel ràpid deteriorament de la situació econòmica, havia propiciat la identificació de la monarquia amb l’origen de tots els mals del país el nou règim de la República, que naixia el 14 d’abril de 1931, va ser vist com una granoportunitat per assolir la regeneració i la modernització d’Espanya mitjançant l’establiment d’un règim republicà democràtic.
La ràpida caiguda de la monarquia i la proclamació de la República provocaren el desconcert de les oligarquies tradicionals monàrquiques i conservadores i les deixaren sense capacitat de reacció. Però, tot i així, el final de la monarquia no significava la desapariciódels profunds problemes del país.
2. El govern provisional. La configuració de les institucions republicanes
Elements del govern provisional:
Aquest govern aglutinava totes les forces que havien donat suport al pacte de Sant Sebastià i comprenia
els catòlics liberals (Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura)
republicans (Manuel Azaña, Lerroux, Diego Martínez Barrios, Albornoz i Domingo.Socialistes (Indalecio Prieto i Largo Caballero)
Regionalistes (Lluís Nicolau d’Olwer i Quiroga)
Les pretensions del nou govern i el desacord dels catòlics
Reforma agrària
Ampliació de l’ensenyament públic
Reforma militar
Negociació amb els nacionalistes catalans per establir les bases d’un sistema autonòmic.
També s’inicià un procés de secularització política i social que havia d’acabar amb elsprivilegis del clergat i la identificació entre l’Estat i l’Església catòlica encara que la major part dels bisbes es mostraren prudents davant el canvi de règim, d’altres com el cardenal Pedro Segura es posicionà en contra de la República:
Els dies 10 i 11 de maig (1931) tingueren lloc avalots anticlericals a Madrid que s’estengueren a d’altres ciutats empitjorà la relació entre l’episcopat iel Govern.
El cardenal Segura i el bisbe de Victòria, Mateo Múgica, foren expulsats del país acusats d’activitats antirepublicanes.
A finals de maig, el Govern decretava la llibertat de creences i cultes.
La victòria dels republicans a les eleccions del 28 de juny de 1931 i l’elaboració d’una nova Constitució
El 28 de juny de 1931 es celebraren les eleccions a Corts Constituents, en lesquals la coalició republicanosocialista assolí la victòria. Però els simpatitzants de les forces dretanes no votaren la composició de les noves Corts no reflectien la realitat del país.
Les forces republicanes i socialistes volien elaborar una Constitució que suposés un canvi radical respecte de les tradicionals estructures sociopolítiques.
Una novetat important va ser que, per primera...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.