Franquismo

Règim franquista: Acabada la guerra Franco consolida i incrementa el seu poder. L'organitzacio i la simbologia del regim es basaven en el nazisme i en el feixisme italia.El lideratge del dictador (caudillo) era indiscutit i qualsevol carreg li havia de jurar fidelitat. Franco era el cap del govern, de l'estat i cap d el'unic partit (Falange espanyola tradicionalista y de las JONS), l'unicaorganitzacio permesa era la Organizacion Sindical Española i una associacio encarregada d'enquadernar tot el jovent des del set anys (Frente de Joventudes). Tingue l'adhesio de tots els sectors conservadors de la societat que s'havien oposat a la Republica, els pagesos de Navarra i Castella, grans terratinents, burgesia, funcionaria, l'exercit i l'esglesia. Hi havia feble implantacio als nuclisindustrials, Catalunya i el Pais Basc.
Un estat represiu: No deixava participiacio ni expresio a l'oposicio. Tots els partits i sindicats contraris al regim van ser prohibits i perseguits. També eren perseguides persones que avanç havien lluitat contra l'exercit franquista, persones que havien tingut una trajectoria professional que no era propia del regim, republicans, comunistes, socialistes,anarquistes i separatistes, persones que reivindicaven l'autonomia de Catalunya i del Pais Basc o que defensaven altres llengues. Hi havien mecanismes juridics com la Ley de represion contra la masoneria y el comunismo i la Ley de seguridad del estado. En el funcionariat i l'ensenyament la repressio va ser molt dura.
Retocs de maquillatje: Acabada la II G.M. Franco va iniciar una tranformacio i abandonales formes mes feixistes. L'any 1945 va aprovar la llei del Fuero de los españoles on es recollien els drets essencians de cualsevol constitucio pero molts d'aquests estaven reconseguts sempre que no s'anes en contra del regim, a més, imposava diversos deures i la lleialtat a l'Estat. Alñ 1947 les Corts van aprovar la Ley de sucesion a la jefatura del Estado, definia espanya com un estat catolicamb el poder vitalici d eFrarnco i deixava clar que el futur rei havia de jurar aquestes lleis.
Franquisme i II G.M.: Al esclatar la G.M. (1939) Espanya e sva declarar neutre pero l'entrada d'Italia va fer que Espanya es declares pais no bel·ligerant. Aixi espies alemanys i italiants estaven lliures per Espanya, aquesta donava facilitats, obrers espanyols vana nara a treballar a Alemanya. Quansemblava que Alemnya guanyaria el conflicte Espanya estava disposada a entrar pero acaba renunciant. Hitkler i Franco van tenir una entrevista, Hendaia nel 23 d'oct de 1940 on Franco es compromete a entrar pero amb unes peticions (Alemanya no estava interessada en que entres). El 12 de febrer del 1941 Franco s'entrevistra amb Musolini peor tampoc no van concretar lka data d'entrada. L'atac nazi a laUnio Sovietica el juny del '41 decidi enviar un cos de voluntaris espanyols (Division Azul). La derrota alemanya va fer que Espanya tornes a estat neutral toti que li continuava donant facilitats.
De l'aïllament al reconeixement internacional: Els britanics i els nord-americans, depsres de guanyarl la II G.M. van enviar una possible intervencio armada a Espanya (ho demanava l'opinio publica). Amés Espanya no va ser admesa a les Nacions Unides. Al '46 l'ONU va recomenar la retirada dels embaixadors a Espanya. Al '48 els nords-americans van excloure Espanya del PLa Marshall. Pero, la guerra freda va fer mes gran el regim i va fer que tornesin els embaixadors, que Espanya entres en els organisme sinternacionals i que els EUA concedis credits al regim. Al '53 el regim va signar un acord decooperacio economica i militar amb els EUA (Pacte de Madrid). Al '55 Espanya va entrar a l'ONU. A finals del '59 el president nord-america Eisenhower va visitar Espanya i tracta el regim com un aliat internacional.
L'exili: Moltes persones que van pasar la frontera a França van ser internades en camps de concentracio. Al '40 França va ser ocupada pels alemanys i els espanyols van ingressar a la...