Franquismo

Economia franquista als 60
A partir el 1957 l’obertura econòmica fet pels tecnòcrates va plantejar el model capitalista d’expansió europea. Al 1960 van comportar la industrialització espanyola (Catalunya i Euskady al segle XIX), es passa d’una societat agrària a una societat urbana i industrial. Així es va fer el pla d’estabilització del 1959 que perseguia un desenvolupament que apropés Espanyaa Europa. Les mesures principals van ser les següents:
1. Incentiva d’inversió estrangera
2. Devaluació de la pesseta
3. Impulsar les exportacions
4. Aturar les importacions
5. Contenir la despesa pública
6. Congelar els sous
Les conseqüències van ser immediates, s’atura la inflació i augmenta en un principi l’atur per la desaparició de les activitats tradicionalsautarquistes.5.000.000 d’emigrants a les ciutats industrialitzades d’Espanya i Europa. Hi hagué un ràpid creixement econòmic, la premsa oficial del règim parlava del “milagro español”. Es va passar d’una renda per càpita de 300 dòlars al 1960 a una de 1000 dòlars al 1970 en dues etapes:
1. Del 1960 al 1964 hi ha un creixement elevat; el PIB creixeria un 8,7% anual.
2. Del 1965 al 1972 és inferiorel creixement per èpoques de recessió. Hi ha una restricció de crèdits, congelació de salaris i fa moderar el consum. Va provocar molts conflictes socials malgrat que s¡intentaven fer nous plans de desenvolupament sense gaire èxit.
Aquest creixement va ser gràcies a l’excés de mà d’obra agrària que va cobrir les necessitats de la indústria dels serveis i a més gràcies a les inversions de lesmultinacionals estrangeres a Espanya i va provocar problemes a la balança comercial.
Es van incrementar les importacions de béns d’equipament, petroli i matèries primeres. Espanya va passar d’exportar productes agraris (cítrics, vins i olis) a vendre productes industrials (maquinària, calçats i vaixells). Importava molt més del que exportava i això provoca una balança comercial desfavorable però labalança de pagaments s’equilibrava gràcies a tres partides: capitals produïts per les empreses estrangeres, ingressos del turisme i remeses de divises dels emigrants.
Agricultura
Va haver-hi un creixement de la productivitat per la modernització agrícola que va vinculada a la mecanització, selecció de llavors, millora de les vies de comercialització i distribució, concentració parcel·lària,regadius i ramaderia. 5 milions d’emigrants.
Industria
Gran creixement amb baixos salaris, mà d’obra no qualificada, escassa conflictivitat laboral, preus barats dels aliments i petroli, reduïda pressió fiscal i expectatives d’un ràpid creixement de la demanda. El desenvolupament es va concentrar a Madrid, Euskady i Barcelona i van aparèixer nous enclaus industrials com Valladolid o Saragossa mentrealtres zones continuaven subdesenvolupades.
Economia a Catalunya
Hi ha un gran desenvolupament econòmic amb una economia molt diversificada amb tendència a concentrar-se al voltant de Barcelona, destacant les industries alimentàries, tèxtils, d’arts gràfiques, de mobles, siderometal·lúrgiques, d’automòbils, de materials de construcció i químiques, de gas natural, petroclíniques i centralsnuclears. Catalunya es va convertir en la proveïdora de béns de consum del mercat espanyol.
A més bé el boom del turisme. Al 1969 6 milions de turistes, en canvi al 1973 34 milions. Es converteix en el segon estat més turístic d’Europa.

El franquisme als 60
Política, entre les reformes i l’immobilisme
Hi ha un canvi de mentalitat al 1960. Espanya va experimentar una irrefrenable secularització(l’església cada cop tenia menys influència). Les noves generacions gràcies a l’impacte de TV, vida urbana i turisme tenien una concepció de vida més oberta. L’entrada a la societat de consum va fer reivindicar tot un seguit de reformes paral·leles a les econòmiques. Això contrastava amb el règim franquista que no oferia ni llibertats polítiques ni drets socials.
Tot i així als anys 60 començava...