Franquismo

TEMA 1. INTRODUCCIÓ: EL FRANQUISME I LES DICTADURES DEL s.XX.


1.1- Periodització i rellevància del franquisme per a la història contemporània d’Espanya.

Entre aquest començament de segle i l’anterior hi ha un canvi abismal en la interpretació d’Espanya. Per a Ortega “Espanya és el problema, Europa la solució”. El problema es plantejava en termes d’un èxit o d’un fracàs “nacional”.
Enaquest debat l’esquerra i la dreta democràtica veien Espanya com una “nació” anormal. Pel contrari la dreta reaccionària veia la fi del declivi al 1936. Els regeneracionistes havien subratllat que la història d’Espanya era la història d’una decadència (fracàs de la democràcia i la modernització) que abocaria al Franquisme.
Per al marxisme espanyol dels 60 i 70 amb el fracàs de la revolució burgesas’hauria consolidat una oligarquia no modernitzadora (fracàs de la industrialització) que retindria el poder durant el franquisme. Sota el Franquisme es produiria una industrialització que no era atribuïble al règim.
La dreta veuria la història “nacional” com el triomf de la unitat entre la “pàtria” i el catolicisme. A partir de la Il·lustració, el liberalisme i la maçoneria Espanya faria fallida,essent la II República el punt més baix. Però la “pàtria” seria “rescatada” pels “croats del 18 de juliol”. El Franquisme seria interpretat com a la fi de l’anarquia, el separatisme, les guerres civil, el desordre públic i el comunisme.

A partir de la caiguda del règim les idees es matisaren. La historiografia negà el fracàs total de la revolució liberal. A més hi hauria una industrialització(dispar segons les regions). L’endarreriment no era doncs, absolut. Malgrat les taxes d’analfabetisme culturalment hom assisteix a “l’edat d’Argent” de la literatura castellana. Ara s’afirma que la Restauració no era un sistema caciquil si no liberal-oligàrquic, en sintonia europea. Hi hauria un punt d’inflexió: la guerra, que conduiria durant el primer Franquisme a l’autarquia econòmica, a larepressió política i cultural, i a la misèria general. Durant els 60 i els 70 es donaria un cert creixement. Aquesta tesi defensava doncs, la “normalitat” d’Espanya. Però sí Espanya era un país normalitzat, com encaixava la Guerra d’Espanya? Borja de Riquer defensarà que hi ha una sèrie de singularitats com la persistència de nuclis carlins, la pèrdua de les restes de l’Imperi ultramarí i eldesenvolupament d’un nou nacionalisme espanyol. Tot açò conflueix en el Franquisme que és altra singularitat. Els desafiaments, el problemes i les respostes durant les primeries del s.XX seran comunes a Europa. L’establiment de la dictadura estaria en relació a la fallida de les democràcies europees (Alemanya, Itàlia, Portugal...). A més se subratlla que n’és l’única que troba una forta resistència.1.2- Enfocaments sobre el feixisme, totalitarisme i modernització: dreta i feixisme en l’Europa del s. XX.

La interpretació liberal. Considerava que el feixisme era una fenomen europeu que tindria els seus orígens en la Revolució Francesa (jacobinisme), l’I·luminisme, la industrialització (gestació de masses anti-liberals) i el col·lapse de la I Guerra Mundial (punt àlgid de violència). Açòhavia provocat a Europa una malaltia moral. La dictadura seria un parèntesi en la tradició liberal

La radical-democràtica. Identificava el feixisme com un producte de països determinats. A aquests països estarien caracteritzats per un endarreriment cultural, social, polític i, de vegades, econòmic. La causa d’aquestes mancances seria la falta d’una revolució burgesa, amb el resultat de que laburgesia nacional s’hauria feudalitzat. La coincidència d’interessos de les elits burgeses feudalitzades i les elits d’origen feudal les duria a formar un bloc contra la democràcia. Apareixeria així una dictadura de tall feixista-reaccionària basada en la repressió i el terror.

La tesi de la modernització. N’és una derivació de la radical-democràtica. Considera el feixisme com una dictadura...