Freire

Una
 educació
 crítica
 i
 criticista
 

INTRODUCCIÓ
  Aquest
 text
 pertany
 a
 l’obra
 L’educació
 com
 a
 pràctica
 de
 la
 llibertat
 (1965),
 escrita
  per
 Paulo
 Freire.
 Aquest
 autor
 brasiler
 del
 segle
 XX
 es
 va
 trobar
 amb
 un
 país
 amb
  una
  democràcia
  amb
 moltes
  limitacions.
  L’enfoquem
  dins
  el
  corrent
  personalista
  crític,
 ja
 que
 va
 proposar
 una
 pedagogia
 encaminada
 a
 activar
 la
 consciència
 crítica
  de
 les
 persones
 per
 tal
 que
 aquestes
 poguessin
 decidir
 el
 futur
 de
 la
 seva
 nació.
 
 
  ANÀLISI
 En
 el
 text
 es
 detecten
 les
 següents
 idees:
  • La
  principal
  aportació
  de
  Freire
  a
  la
  seva
  societat
  és
  la
  proposta
  d’una
  pedagogia
 que
 pretén
 que
 l’home
 prengui
 consciència
 del
 context
 on
 viu
 i
 el
  critiqui.
  • Quan
 les
 classes
 populars prenen
 consciència
 de
 que
 la
 classe
 dominant
 els
  utilitza
 es
 rebel·len
 en
 contra
 el
 sistema.
 Tot
 i
 així
 la
 classe
 dominant
 procura
  apagar
 aquesta
 rebel·lió.
  • L’objectiu
  dels
  brasilers
  és
  aconseguir
  el
  desenvolupament
  econòmic,
  que
  ha
  de
 venir
  acompanyat
  del
  despertar
  de
  la
  consciència
  del
  poble
  per
  acabar
  amb
 el
 domini
 de
 les
 elits.
  • Quan
  el
  poble
  brasiler
  reclami
  la
  seva
  intenció
  d’intervenir
  en
  el
  poder
  la
  classe
 dominant
 protegirà
 els
 seus
 privilegis
 a tota
 costa.
  • Les
 elits
 no
 utilitzen
 els
 seus
 privilegis
 per
 satisfer
 els
 interessos
 de
 la
 nació
  brasilera,
 sinó
 per
 satisfer
 els
 seus
 interessos
 de
 classe.
  • Les
 persones
 analfabetes
 són
 fàcils
 de
 dominar.
  • Per
  acabar
  amb
  la
  política
  irracional  de
  Brasil
  cal
  organitzar
  una
  educació
  que
  tingui
  la
  finalitat
  d’alfabetitzar
  la
  població
  i
  activar
  la
  seva
  consciència
  crítica.
  • L’educació
  ha
  de
  proveir
  als
  seus
  educands
  de
  les
  eines
  necessàries
  per
  a
  dialogar
 amb
 el seu
 entorn
 i
 no
 ser
 un
 objecte
 passiu
 d’aquest.
  • Una
  societat
  democràtica
  està
  en
  costant
  canvi.
  Per
  tant
  les
  persones
  d’aquesta
 societat
 han
 de
 tenir
 una
 consciència
 activa
 i
 flexible.
  • Els
  mitjans
  de
  comunicació
  exerceixen
  una
  gran
 influència
  sobre
  l’home,
  fins
  al
 punt
 que
 l’arriben
 a
 dominar.
 
  • La
  democràcia
  Brasilera
  estava
  molt
  endarrerida
  a
  causa
  de
  la
  falta
  d’experiència
  democràtica
  del
  país
  i
  de
  la
  falta
  de
  consciència
  crítica
  del
  poble.
 En conseqüència
 les
 classes
 populars
 no
 participaven
 en
 les
 decisions
  de
 la
 seva
 nació.
 
 
  En
  conclusió,
  aquest
  text
  reflecteix
  els
  objectius,
  els
  mitjans
  per
  assolir-­‐los
  i
  les
  problemàtiques
 del
 poble
 brasiler
 segons
 Freire.
 
  COMETARI
 
 ...