Frenologia
Páginas: 6 (1426 palabras)
Publicado: 27 de abril de 2011
La Frenologia
Contextualització
Última dècada del s. XVIII, cap a 1890. La societat de l’epoca estava estratificada en diverses classes socials: clero, burguesia, artesans, comerciants… A partir d’aquí es quan emergéis una classe mitja de metges, empresaris que van apresurar aquesta estructura. Nomès va produir-se una insinuación del canvi.
Era el segle de les llums, de la raao, ambfigures tan importants com Voltaire i Rosseau.
Cap a la primera meitat del s. XIX es va produir una progressiva organització a les ciutats. Durant aquesta època va haber un fort desenvolupament de la industrialització: màquina de vapor, teixer- Revolució Industrial.
Va sorgir una nova manera de viure, la era moderna.
El nivell filosòfic predominant va ser el racionalisme Cartesià a la societat.
LaFrenologia
Va injertar-se dins de la Fisiognomia. Tenint en compte la seva tradició al s. XVIII, Lavater (home molt important durant el s. 18) va escriure un llibre molt important on es va relacionar la frenologia amb la fisiognomia. Cap a finals de. S. 18, va sorgir un auge per coneixer la persona a travès del seu perfil. La fisiognomia va utilitzar-se a l’art, amb la comparació de cares ambanimals, que tenia un fort interès psicològic. La Fisiognomia incloeix gestos, postures, expresió física, corporal.
La Frenologia va neixer cap añ 1970 i ens proporciona una informació on podem jutjar l’àmbit psíquic a travès del físic. Observem els ulls, la cara, per veure el seu estat d’ànim. És a dir, el físic expresa el psíquic: caràcter, forma de ser... La frenologia tracta igual que lapsicologia, la doctrina, l’estudi de la ment.
Aquesta doctrina es desenvolupa sentat a les bases de Franz Joseph Gall, neurofisiòleg molt reconegut. Aquest estudia les parts del cervell pensant en el psiquisme. Desenvolupa una relació connexió entre el físic i el psíquic des del cervell. Dins d’això va insertar-se la Frenologia dins d’alguns àmbits com el Magnetisme.
Definición: La frenologia noes altra cosa que un recurs mes que ha descobert l home per poder se conèixer millor i estudiar, de manera mes eficaç les seves facultats mentals. Abans del descobriment d aquest recurs s estudiava l home a traves de la Revelació. Cal afegir ara la possibilitat de poder autoestudiar-se a traves del volum i de la configuració del cap, tenint en compte sempre les diverses influencies que lamodifiquen.
1er gran postulat pels fisiòlegs: el cervell es l’organ de la ment, del ànima. No es novedos, sempre ha estat relacionat la forma de comportar-se amb el cervell. No es una idea nomès propia de la frenologia.
2n gran postulat: La ment i l’ànima no es una sola, està formada per diverses facultats. Aquestes son captades mitjançant els sentits, organs...amb l’exterior. Aquesta idea es un feton es va indagan i al llarg del s. XVIII elabora 27 facultats mentals en la escola escocesa del sentit comú. Gall escull 27, les fa relacionar amb el cervell a la Frenologia.
Facultat mental
Hi han tres tipus:
Animals: seràn compartides amb els animals: busca de menjar, reproducció...
Intelectuals: capacitat de l’èsser humà d’utilitzar el llenguatge, càlcul matemàtic...
Morals: idea deser una persona correcta, benevolent, crear culte a Déu...
Exemples 27-43 facultats:
Amativitat (amor sexual, impuls animal que condueix a la busca i unió dels sexes)-18- òrgans que permeten la capacitat d’amar.
Filogenitura (afecte i tendresa paternals, amor de fillada, amb aversió del que es decrèpit, vell o decadent)-24
Habitativitat (amor patri, desig d establir-se i romandre en un llocfix i permanent; afecció al lloc on s ha habitat-30
Concentrativitat (unitat i concentració del que es pensa i se sent; fixesa d atenció en una sola cosa-35
Destructivitat (propensió a destruir, matar, castigar. Instint carnívor)-21
Aquestes facultats interactuen entre sí. Estas facultades actuen de manera interdependent, s’ impulsen es frenen, s’ exciten i es neutralitzen.
3r postulat:...
Contextualització
Última dècada del s. XVIII, cap a 1890. La societat de l’epoca estava estratificada en diverses classes socials: clero, burguesia, artesans, comerciants… A partir d’aquí es quan emergéis una classe mitja de metges, empresaris que van apresurar aquesta estructura. Nomès va produir-se una insinuación del canvi.
Era el segle de les llums, de la raao, ambfigures tan importants com Voltaire i Rosseau.
Cap a la primera meitat del s. XIX es va produir una progressiva organització a les ciutats. Durant aquesta època va haber un fort desenvolupament de la industrialització: màquina de vapor, teixer- Revolució Industrial.
Va sorgir una nova manera de viure, la era moderna.
El nivell filosòfic predominant va ser el racionalisme Cartesià a la societat.
LaFrenologia
Va injertar-se dins de la Fisiognomia. Tenint en compte la seva tradició al s. XVIII, Lavater (home molt important durant el s. 18) va escriure un llibre molt important on es va relacionar la frenologia amb la fisiognomia. Cap a finals de. S. 18, va sorgir un auge per coneixer la persona a travès del seu perfil. La fisiognomia va utilitzar-se a l’art, amb la comparació de cares ambanimals, que tenia un fort interès psicològic. La Fisiognomia incloeix gestos, postures, expresió física, corporal.
La Frenologia va neixer cap añ 1970 i ens proporciona una informació on podem jutjar l’àmbit psíquic a travès del físic. Observem els ulls, la cara, per veure el seu estat d’ànim. És a dir, el físic expresa el psíquic: caràcter, forma de ser... La frenologia tracta igual que lapsicologia, la doctrina, l’estudi de la ment.
Aquesta doctrina es desenvolupa sentat a les bases de Franz Joseph Gall, neurofisiòleg molt reconegut. Aquest estudia les parts del cervell pensant en el psiquisme. Desenvolupa una relació connexió entre el físic i el psíquic des del cervell. Dins d’això va insertar-se la Frenologia dins d’alguns àmbits com el Magnetisme.
Definición: La frenologia noes altra cosa que un recurs mes que ha descobert l home per poder se conèixer millor i estudiar, de manera mes eficaç les seves facultats mentals. Abans del descobriment d aquest recurs s estudiava l home a traves de la Revelació. Cal afegir ara la possibilitat de poder autoestudiar-se a traves del volum i de la configuració del cap, tenint en compte sempre les diverses influencies que lamodifiquen.
1er gran postulat pels fisiòlegs: el cervell es l’organ de la ment, del ànima. No es novedos, sempre ha estat relacionat la forma de comportar-se amb el cervell. No es una idea nomès propia de la frenologia.
2n gran postulat: La ment i l’ànima no es una sola, està formada per diverses facultats. Aquestes son captades mitjançant els sentits, organs...amb l’exterior. Aquesta idea es un feton es va indagan i al llarg del s. XVIII elabora 27 facultats mentals en la escola escocesa del sentit comú. Gall escull 27, les fa relacionar amb el cervell a la Frenologia.
Facultat mental
Hi han tres tipus:
Animals: seràn compartides amb els animals: busca de menjar, reproducció...
Intelectuals: capacitat de l’èsser humà d’utilitzar el llenguatge, càlcul matemàtic...
Morals: idea deser una persona correcta, benevolent, crear culte a Déu...
Exemples 27-43 facultats:
Amativitat (amor sexual, impuls animal que condueix a la busca i unió dels sexes)-18- òrgans que permeten la capacitat d’amar.
Filogenitura (afecte i tendresa paternals, amor de fillada, amb aversió del que es decrèpit, vell o decadent)-24
Habitativitat (amor patri, desig d establir-se i romandre en un llocfix i permanent; afecció al lloc on s ha habitat-30
Concentrativitat (unitat i concentració del que es pensa i se sent; fixesa d atenció en una sola cosa-35
Destructivitat (propensió a destruir, matar, castigar. Instint carnívor)-21
Aquestes facultats interactuen entre sí. Estas facultades actuen de manera interdependent, s’ impulsen es frenen, s’ exciten i es neutralitzen.
3r postulat:...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.