Freud

1. REALITAT, CONEIXEMENT I VERITAT

1.1 EPISTEMOLOGIA

L’epistemologia és un discurs racional, és una branca de la filosofia que tracta sobre el coneixement verdader. El seu objectiu és arribar a coneixements certs i evitar errors. Les preguntes a les quals respon son les següents:
1) Què coneixem? És a dir, quin és l’objecte del coneixement.
2) Com coneixem? Es demana pel subjecte delconeixement
3) Fins on podem arribar a conèixer? Quins són els límits del coneixement.
Totes les epistemologies es fonamenten en la relació entre el subjecte i l’objecte.

Cal distingir entre veritat i certesa:

CERTESA
Estat del subjecte cognoscent que està segur que posseeix un coneixement verdader

Incís històric: Els presocràtics són el filosofs anteriors a Sòcrates, s VI a. C. La sevaprincipal preocupació era explicar la naturalesa i la realitat. Tradicionalment s’agrupen en tres escoles:

1) Físics de Jònia o Milesis: Tales

Anaxímenes

Anaximandre

2) Pensadors presocràtics : Heràclit

Parmènides

3) Pluralistes: Empèdocles

Anaxàgores

Demòcrit

1.2. ESSÈNCIA I APARENÇA

En la realitat es distingeixen dos nivells:
L’essència, el ser de les coses, elque són. Unifica una pluralitat d’individus diferents. (ser, substància)
L’aparença, la manifestació, l’aparició, el succeir-se. Diferencia uns individus d’uns altres. (fenomen)
S’estableix una distinció ontològica entre essència i aparença.

Per exemple:
Essència: és un animal racional
Què és l’home?
Aparença: Pau, Laura, Joan

La seva manifestació és diferent en uns i altres(aparença), però la seva essència és sempre igual.
Com que es distingeixen aquests dos nivell de realitat, també es distengeixen dos nivells de coneixement.

1.3. NIVELLS DE CONEIXEMENT

El coneixement sensible Coneixement de l’aparença. S’obté mitjançant els sentits, l’experiència. És un coneixement no permanent (ros, alt, prim... són qualitats que poden variar). Els grecs l’anomenaven DOXA.El coneixement racionalConeixement de l’essència. S’obté mitjançant la raó. És un coneixement paermanent (per exemple, animal racional). Els grecs l’anomenaven EPISTEME, coneixement objectiu necessari.
L’Aletheia consisteix en descobrir, desvelar allò que s’amaga darrere l’aparença per així arribar a l’essència. L’aparença tenia una connotació negativa, com allò que amaga la realitat.

1.4.RELACIÓ ENTRE SUBJECTE I OBJECTE DE CONEIXEMENT EN LA FILOSOFIA

La filosofia antiga dóna més importància a l’objecte, és a dir, a l’essència i l’aparença.
La filosofia moderna consedera més important el subjecte, és a dir, el coneixement sensible i racional.
La filosofia antiga té una concepció de la veritat com a veritat ontològica. VERITAT= ESSÈNCIA. L’aparença és només opinió de cadascú.
Perla filosofia moderna la concepció de la veritat és epistemològica: VERITAT= CONEIXEMENT RACIONAL. L’ essència per si mateixa no és ni verdadera ni falsa, el que és verdader o fals és el coneixement del subjecte sobre l’essència, allò que el subjecte afirma.
Per exemple:
El gat és negre
“El gat” no és ni verdader ni fals (subjecte)
“és negre” pot ser fals (coneixement)
FILOSOFIA ANTIGAVERITAT ONTOLÒGICA
ESSÈNCIA/ APARENÇA

VERITAT EPISTEMOLÒGICA
CONEIXEMENT RACIONAL
FILOSOFIA MODERNA

1.5. NOVES TEORIES DE LA VERITAT
Aquestes teories estan orientades a la pràctica social, política i moral, no a la ciència.
1) PRAGMATISME O UTILITARISME
En epistemologia la veritat es fa sinònim d’utilitat. En la pràctica, el bé és allò útil.
Què s’entén per útil? Tot allò que afavoreixla realització de les capacitats de l‘home i la societat. Tot allò que ajuda a perfeccionar-nos.
2) RELATIVISTA
La veritat és relativa. Tot allò que es considera útil pot variar segons l’època històrica. A l’edat Mitjana en funció de la religió, actualment de la democràcia o la tecnologia.
3) CONSENS
Aquesta teoria és complementària del pragmantisme. És verdader tot allò que sigui fruit d’un...