freud


SIGISMUND FREUD

Sigmund Freud fou un neuròleg austríac que va començar a interessar-se en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Més tard abandonà la hipnosi en favor de l'«associació lliure» i l'anàlisi dels somnis per desenvolupar el que actualment es coneix com «la cura de la parla». Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la psicoanàlisi.Freud es va interessar especialment en el que llavors s'anomenava histèria i en la neurosi .
Les teories de Freud i el tractament que donava als seus pacients van causar un gran daltabaix a la Viena del segle XIX i el debat avui en dia encara continua. Les seves idees sovint són discutides i criticades com treballs de literatura i de cultura general, a més del continu debat sobre si és ciència itractaments mèdics. Com a exemple, en una crítica de l'any 2003, els seguidors de Sigmund Freud el van considerar «...un gran científic de la medicina que descobrí importants veritats sobre la psicologia humana...», mentre que d'altres el veuen com «...un filòsof visionari que va replantejar la natura humana i ens va ajudar a fer fora tabús, però les seves teories, divulgades com a ciència,ensopegaren en un examen minuciós».





















INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS


El problema dels somnis se li va plantejar quan treballava amb la curació de les neurosis mitjançant el mètode de l'associació lliure, on els demanava als malalts que expressessin lliurement el contingut dels seus actes mentals. Aquests, li explicaven els seus somnis amb força freqüència en elcurs d'aquestes associacions. D'aquesta manera, Freud es va trobar amb el material dels seus propis somnis i el dels seus pacients neuròtics. Al principi escrivia els seus somnis i els hi enviava al seu amic Fliess, metge otorinolaringòleg interessat en la psicoanàlisi. En aquesta època, Freud, tenia interès a demostrar al món científic que els somnis tenien sentit, que era una formació del'inconscient i que tenien a veure amb el desig.

El mètode de l'associació lliure portava implícit que el pacient parlés dels seus somnis, respectant Freud el camí que li indicaven les associacions. El somni va prendre a poc a poc la mateixa importància que els símptomes neuròtics en ser també una formació de l'inconscient. A partir del contingut manifest del somni (l'inicialment recordat, el relat delpropi somni), els pacients associaven sobre el material que al principi ignoraven (el contingut latent inconscient) i que a poc a poc s'anava fent més important en estar relacionat amb l'inconscient, passant el contingut manifest a ser només una façana aparent. Amb aquest procediment, Freud descobreix i inventa el que va cridar la "via règia de la psicoanàlisi", ja que portava al desiginconscient latent o ocult; el somni la realització d'aquest desig.
Les restes diürns de les experiències tingudes pel subjecte en el dia abans de dormir serviran de material per a la construcció inconscient del somni, pres aquest la seva forma de material manifest a través del seu record. No obstant això, el contingut manifest arriba a la nostra consciència de manera deformada i disfressada, estàcensurat, de manera que es presenta com una manifestació disfressada d'un desig inconscient.
El mecanisme anterior ocorre pel conflicte entre el desig inconscient que impulsa i demanda per ser reconegut pel subjecte, i una instància repressora, al servei de la norma interioritzada, que imposa el seu desig de callar.
Mitjançant certs mecanismes, com el desplaçament, el desig inconscient passa a serrepresentat de manera successiva en diferents imatges del somni, a més de poder-se condensar ajuntant o unint diverses imatges, sent d'aquesta manera ocultada a la consciència. D'altra banda, el mètode d'interpretació dels somnis defuig la interpretació universal dels símbols, ja que cada somni remet els significats personals inconscients d'un desig; desig que només pot desxifrar el propi subjecte...