Freud

Per a Freud el joc era un llenguatge del inconscient, una via de comunicació amb els instints ocults dels que parteixen totes les explicacions sobre els processosconscients de la vida quotidiana. En una primera etapa, Freud considerà el joc com un espai de llibertat i satisfacció de impulsos instintius de caràcter eròtic,mitjançant l’estudi del simbolisme que s’ expressa en els somnis, els sintomes, els actes fallits, etc. Amb lo que enriquí notablement el seu aparat teòric. El joc fou inclòsen aquesta òptica, entenguent-lo com una expressió inconscient i significativa d’actes i desitjos prohibits, o de necessitats tals com les de protecció, seguritat,etc.El joc es convertí llavors en un mitja expressiu del conflictes intrapsiquics.
Però en una segona etapa de la seva vida i de la seva teoria arribà a relacionar eljoc amb el gran conflicte entre l’instin de vida i l’instin de mort. D’aquesta manera donà explicació a les tendències agressives que es poden observar en alguns jocs.Aquesta concepció deriva de l’idea freudiana sobre el predomini de la pulsió de mort que constitueix una força regressiva primordial, cuyo objecte es el retorn a lano-vida- Amb aquest fondament, se suposa que totes les experiències busquen ser repetides compulsivament fins esgotar l’estimulació. Però la estimulació mai acaba, perel qual l’aparat psíquic es veu davant el treball permanent de reduir tensions. El joc es entens com un dels mecanismes repetitius destinats a tal reducció d’estímuls.D’aquesta manera, ubicà el joc dins l’orbita conceptual de la regulació pulsional, en el marc teòric corresponent al concepte de “compulsió a la repetició”.