FRIEDERICH NIETZSCHE (1844-1900)

FRIEDERICH NIETZSCHE (1844-1900)

Va nèixer a Alemanya i va estudiar filologia clàssica. Als 22 anys ja era catedràtic i al cap d'uns anys va deixar de ser-ho per escriure llibres. El 1889 ingressa en un centra psiquiàtric on mor l'any 1900.

La seva filosofia es pot classificar en el VITALISME: hem de viure amb totes les conseqüències.
Schopen Haver: precurssor de Nietzsche.
Unamuno: espot considerar el successor de Nietzsche.

1. PERÍODE ROMÀNTIC
Estava a Basilea. En aquesta època s'inspira amb els presocràtics, especialment amb Eràclit. Li agrada la seva concepció de que la vida és un canvi constant. Apareix per primera vegada el Vitalisme. També s'inspira en Schopen Haver i en la música de Wagner.

“El naixement de la tragèdia” Obra que dedica a Wagner en la qualconsidera que l'art és el millor mitjà per penetrar en la realitat. Apareix per primera vegada un dels temes centrals de Nietzsche: l'oposició entre Dionis (foscor, nit, energia vital) i Apol (llum, claror, raó) que presenten les seves aptituts davant la vida.

Considera que ens estan limitant molt. Sòcrates és el gran corruptor.
Li dóna la volta a la moral completament, el que vol és esbrinarperquè considerem bones les coses.

2. PERÍODE POSITIVISTA O IL·LUSTRAT
Primers anys de viatges. Època immediatament posterior a marxar de Basilea i deixar de ser catedràtic. Va canviar de vida i de manera de pensar:
Trenca amb Wagner, perquè arriba a la conclusió que l'art no serveix per res.
Trenca amb Schopen Haver i es torna intel·lectualment a Voltaire i els il·lustrats, fixant-se amb elseu anticlericalisme i la seva defensa de la raó.
Critica la religió, l'art i la metafísica (especialment la Platònica, de la qual en critica la divisió dels dos móns).
L'home lliure és el tema central.

“ Humà massa humà” (1878)
“Aurora” (1881)
“Gaia ciència” (1882)

3. PERÍODE DE PLENITUD (època en la qual ha arribat a madurar les seves idees)
Escriu la seva obra més important: “Aixíparla Zaratustra”. Està escrita en versícles com un evangeli. S'inspira en Zaratustra que diu que la realitat surgeix de la distinció del bé i del mal. Apareixen 4 idees bàsiques:
1) Superhome (No és físic sinó moral): És aquell capaç d'elevar-se per sobre de les limitacions de la moral tradicional i superar la moral cristiana (moral d'esclaus). Base del nazisme, Hitler però ho considera físic.2) Voluntat de poder: és capaç d'imposar poder.
3) Mort de Déu: predica el contrari del que diuen els evangelis. Quan diu “Déu és mort” es refereix a que la ciència li ocupa el lloc i el fa innecessari, perquè tot el que no es podia explicar i per tant, s'atribuia a Déu, aleshores la ciència si que ho pot explicar.
Aquesta mort provoca una sensació de buit, que acaba portant al NIHILISME: nocreure en res, no donar cap tipus de valor ni a la vida ni a res, no tenir esperança.
4) Etern retorn: es basa en una teoria que ve dels estoics. Els àtoms que combinaran entre ells i després altre cop. Aquesta teoria dóna per fet que el temps és etern.

4. PERÍODE CRÍTIC
Sotmet la seva filosofia en un procés de revisió. No ho canvia sinó que aprofundeix i augmenta la seva crítica i malestaramb la cultura occidental (religió, filosofia...).
“Més enllà del bé i del mal” (1886)
“Preludi d'una filosofia del futur” (1886)
“Ecce homo” (1889)
“Anticrist. Maledicció contra el cristianisme” (1888)
!”Genealogia de la moral” (1887): orígen de la moral.

Crítica a la Civilització Occidental:
L'objecte central de la seva crítica és la filosofia dogmàtica: el platonisme com a base dela filosofia occidental). Ho justifica dient que Plató va instaurar les idees d'esperit pur i sobretot la idea del bé en si mateix i que això limita la vida. A Nietzsche li sembla que aquesta submisssió és una coacció a la llibertat, ens obliga a fer coses que van en contra dels nostres principis vitals.
Crítica a la Moral:
La moral platònicocristiana és una contranaturalesa per Nietzsche,...