Friedrich nietzsche

TEMA 5
Friedrich Nietzsche

5.1- Irracionalisme, vitalisme, nihilisme

Nietzsche (Alemanya 1844-1900) és considerat un filòsof contemporani. Ha sigut un revolucionari, plíticament molt incorrecte. És el gran enemic del cristianisme, ell mateix es feia dir: “l’anticrist”. No pertany a cap tipus de corrent. La seva filosofia és caòtica, diu que filosofa “ a martellades”. Es preocupa,únicament, pel viure del dia a dia. És un autor difícil d’interpretar. Venia d’una tradició protestant. Va ser un home solitari, poc sociable, amb una intel·ligència anormal i grans aptituds gramaticals. Era molt dèbil, físicament.

A lany 1889 va patir un atac de bogeria, va ser ingressat en un manicomi, on va morir l’any 1900. Era un home molt passional. Va ser molt amic amb Richard Wagner (compositor)fins que aquest va confessar-li les seves creences cristianes. Alguns dels llibres de Friedrich Nietzsche són:
1873- “El naixement de la tragèdia”
1878- “Humà, massa humà”
1882- “La gaia ciència”
1885- “Així parla Zaratustra” (de les més importants)
1886- “Més enllà del bé i el mal”
1887- “L’anticrist”
1887- “La genealogia de la moral”

Nietzsche només té una obsesió que és la vida, lade carn i ossos, la terrenal, el que estem vivint. Per a ell, la vida és l’únic que hi ha, res més, i per a ell és magnífica. Per ell, la vida és dolor, però el dolor (físic i psíquic) és magnífic. La vida és injusta. Els dèbils són destruïts mentre que els forts maten i ningú els castigarà. La vida és destruir. A la vida hi ha coses maques, amor... La gent creu que la vida és un lloc per serfeliç. La vida ha de ser així, tal i com és, i ens l’hem d’estimar per moltes morts i drames que hi hagi, perquè nosaltres som la vida.

El que Nietzsche demana és valentia, és això el viure bé. Hi ha gent que no ho pot assumir i odia la vida. A aquests, Nietzsche els anomena “els dèbils”, no poden mirar a la vida cara a cara, i com que no els hi agrada la vida, se n’han inventat una altra, un lloc ontothom s’estima, on hi ha pura justícia... aquest és la religió. Són morals de gent podrida, incapaç d’assumir la vida, d’estimar-la.

La religió és la llavor de l’odi a la vida. La vida és un mal tràngol que ha de ser superat. Els religiosos fan dependre la seva vida d’una cosa que no existeix, creuen que així seran més feliços. La història d’occident és la història de l’odi, de lainsatisfacció, de la ruïna. Només hi ha 3 culpables d’aquesta vida:
- Sòcrates
- Plató
- Jesucrist

Aquests ens han allunyat del que realment som, de la realitat, del que vull, m’han destroçat la meva vida terrenal a canvi de res. Crist és odi constant a tot: als rics, als romans, als que fan el que volen... Crist és l’inventor del lloc on van els dèbils. Els jueus i els cristians volen morir perquèvolen estar en un altre lloc i no pas aquí. La religió és covardia i no fortalesa.

“Els forts” són aquells que no tenen por de res i accepten la vida tal i com és, estan més enllà del bé i el mal i saben que al món no hi ha justícia. S’estimaran la vida, i la vida a ells perquè ells han nascut per viure. Tota la història de la humanitat és la lluita entre els forts i els dèbils. Els forts sónnobles i els dèbils són sacerdots. Al fort, ningú li diu el que ha de fer i el que no, ell té la seva pròpia moral, en canvi el dèbil no. Els forts heretaran la terra, a diferència dels dèbils, que no tindran res. El judeïsme i el cristianisme ha de ser eliminat. Com que el cristianisme és l’ésser humà, aquest ha de ser eliminat i ha de venir un altre home, el SUPERHOME.

FALTA PORTES OBERTESNietzsche diu que “Déu a mort”. La mort de Déu significa la vinguda d’un nou temps, un nou món. Comença la segona etapa, l’etapa profètica, en la que regnarà el superhome. Nosaltres som l’últim home (el que viurà abans del superhome). Hi haurà un reguig cap a l’obra platònica i aristotèlica. Té simpatia a la filosofia dels presocràtics (mirada en la physis).

Heràclit (“La guerra és el pare...