Friedrich nietzsche
Páginas: 10 (2254 palabras)
Publicado: 12 de enero de 2011
FRIEDRICH NIETZSCHE
La contraposició apol·lini/dionisíac
El coneixement sota sospita
La concepció de la veritat sosté que els món posseeix una estructura fixa i objectiva en la qual a veritat és anterior o independent del fet de ser coneguda; hi ha un ordre fix, superior, que el coneixement humà es limita a reproduir.
Nietzsche rebutja aquesta concepció. Per a ell hi ha diversesinterpretacions, algunes afavorides de la vida i dels impulsos i d’altres que no. La veritat única i objectiva és un invent del passat. El llenguatge mateix és una convenció inventada per la humanitat. Per tant, e pensament no pot anar és enllà del que permeten les paraules.
La veritat objectiva no existeix. Així, la falsedat tampoc no constitueix una objecció contra en judici. Les possibilitats delpensament són les possibilitats del llenguatge, i aquest, permet organitzar les relacions entre els homes i aquest i les coses. Els coneixement que anomenem vertaders no són més que coneixement s que han esdevingut útils. De fet, són errors no refutats.
o El perspectivisme
S’ha anomenat perspectivisme la doctrina segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinadaperspectiva i des d’uns fonaments vitals que el condicionen.
Per Nietzsche, tant el coneixement del sentit comú com el de la filosofia tradicional creuen que hi ha una realitat objectiva disposada a ser captada per l’ésser humà. Ara bé, el coneixement sempre arrenca a partir d’unes necessitats vitals del subjecte que coneix. Aquestes se situen en una perspectiva, no es pot dir que sigui concreta nique sigui l’única certa. Aquest enfocament perspectivista és especialment aplicable a la història. Tota mirada històrica és selectiva.
Cada perspectiva és, doncs, l’expressió d’unes certes forces instintives, a les quals Nietzsche denomina voluntat de poder. La veritat no existeix. Segons nietzsche, una idea és vertadera si és útil, si contribueix al creixement de la vida.
Aquesta és laperspectiva des de la qual opera el coneixement. No vol reconèixer aquesta determinació, que tota aprensió de la realitat es fa a partir de certs condicionants i que tot coneixement és una interpretació, aquestes són les causes de les falses creences, les creences contràries a la vida.
La crítica nietzscheana a alguns conceptes de la metafísica tradicional l’acosta a l’estil de filosofiaempirista. D’altra banda, l’aguda consciència lingüística que manifesta- la ment està limitada dels coneixements del llenguatge- el converteix en un precedent de la filosofia analítica del llenguatge del segle XX.
La crítica dels valors morals
Nietzsche proposarà la transvaloració de tots els valors que fins ara han dominat la cultura europea.
o La genealogio de la moralTradicionalment, diu Nietzsche, la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d’alguna realitat objectiva, de la qual derivarien suposadament dels valors morals.
Nietzsche considera que tots els intents de fonamentar la moral en una realitat objectiva dels altres autors estan condemnades al fracàs.
No es tracta, doncs, de fonamentar la moral – tasca impossible- , sinó de desemmascarar-la, mostrantels seu autèntic rostre. I això només és possible evidenciant l’origen, la gènesi, la genealogia dels valors morals, és a fir, exposant d’on procedeixen i com han anat evolucionant al llarg de la història.
o La moral dels senyors i al moral dels esclaus
La moral judeocristiana, segons Nietzsche, és la que s’ha imposat, arraconant altres perspectives morals. Nietzsche creu que ésnecessari recuperar el significat originari dels termes morals (bo, noble, dolent, pervers,...) a través del mètode genealògic. Analitzant-los en diverses llengües, descobreix que aquests termes tenien antigament un significat diferent a l’actual. “bo” per exemple significava noble, distingit ; “dolent”, en canvi, significava baix, vulgar, plebeu. “bo” designava algú anímicament noble. Per contra,...
La contraposició apol·lini/dionisíac
El coneixement sota sospita
La concepció de la veritat sosté que els món posseeix una estructura fixa i objectiva en la qual a veritat és anterior o independent del fet de ser coneguda; hi ha un ordre fix, superior, que el coneixement humà es limita a reproduir.
Nietzsche rebutja aquesta concepció. Per a ell hi ha diversesinterpretacions, algunes afavorides de la vida i dels impulsos i d’altres que no. La veritat única i objectiva és un invent del passat. El llenguatge mateix és una convenció inventada per la humanitat. Per tant, e pensament no pot anar és enllà del que permeten les paraules.
La veritat objectiva no existeix. Així, la falsedat tampoc no constitueix una objecció contra en judici. Les possibilitats delpensament són les possibilitats del llenguatge, i aquest, permet organitzar les relacions entre els homes i aquest i les coses. Els coneixement que anomenem vertaders no són més que coneixement s que han esdevingut útils. De fet, són errors no refutats.
o El perspectivisme
S’ha anomenat perspectivisme la doctrina segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinadaperspectiva i des d’uns fonaments vitals que el condicionen.
Per Nietzsche, tant el coneixement del sentit comú com el de la filosofia tradicional creuen que hi ha una realitat objectiva disposada a ser captada per l’ésser humà. Ara bé, el coneixement sempre arrenca a partir d’unes necessitats vitals del subjecte que coneix. Aquestes se situen en una perspectiva, no es pot dir que sigui concreta nique sigui l’única certa. Aquest enfocament perspectivista és especialment aplicable a la història. Tota mirada històrica és selectiva.
Cada perspectiva és, doncs, l’expressió d’unes certes forces instintives, a les quals Nietzsche denomina voluntat de poder. La veritat no existeix. Segons nietzsche, una idea és vertadera si és útil, si contribueix al creixement de la vida.
Aquesta és laperspectiva des de la qual opera el coneixement. No vol reconèixer aquesta determinació, que tota aprensió de la realitat es fa a partir de certs condicionants i que tot coneixement és una interpretació, aquestes són les causes de les falses creences, les creences contràries a la vida.
La crítica nietzscheana a alguns conceptes de la metafísica tradicional l’acosta a l’estil de filosofiaempirista. D’altra banda, l’aguda consciència lingüística que manifesta- la ment està limitada dels coneixements del llenguatge- el converteix en un precedent de la filosofia analítica del llenguatge del segle XX.
La crítica dels valors morals
Nietzsche proposarà la transvaloració de tots els valors que fins ara han dominat la cultura europea.
o La genealogio de la moralTradicionalment, diu Nietzsche, la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d’alguna realitat objectiva, de la qual derivarien suposadament dels valors morals.
Nietzsche considera que tots els intents de fonamentar la moral en una realitat objectiva dels altres autors estan condemnades al fracàs.
No es tracta, doncs, de fonamentar la moral – tasca impossible- , sinó de desemmascarar-la, mostrantels seu autèntic rostre. I això només és possible evidenciant l’origen, la gènesi, la genealogia dels valors morals, és a fir, exposant d’on procedeixen i com han anat evolucionant al llarg de la història.
o La moral dels senyors i al moral dels esclaus
La moral judeocristiana, segons Nietzsche, és la que s’ha imposat, arraconant altres perspectives morals. Nietzsche creu que ésnecessari recuperar el significat originari dels termes morals (bo, noble, dolent, pervers,...) a través del mètode genealògic. Analitzant-los en diverses llengües, descobreix que aquests termes tenien antigament un significat diferent a l’actual. “bo” per exemple significava noble, distingit ; “dolent”, en canvi, significava baix, vulgar, plebeu. “bo” designava algú anímicament noble. Per contra,...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.