Friedrich Nietzsche


FRIEDRICH NIETZSCHE









ÍNDEX

Introducció.................................................................................................................1
1. L’origen de la tragèdia...........................................................................................2
2. La mort deDéu.......................................................................................................3
3. El superhome..........................................................................................................4
4. La voluntat de poder...............................................................................................5
5. La transmutació dels valors....................................................................................7
6.Conclusions.............................................................................................................8
Bibliografia
















INTRODUCCIÓ
Friedrich Nietzsche va ser un filòsof alemany considerat com un dels més influents en el pensament del segle XX. Es troba en el grup dels filòsofs de la sospita, els quals critiquen la raó occidental (cultura i civilització).Critiquen la raó subjectiva i manipulada per les classes socials superiors. Segons Nietzsche la societat s’aferra a la raó i cultura perquè té por de la vida. S’ha de lluitar contra la vida, per això les seves obres tracten sobre el sentit de la vida, per tant, era un filòsof vitalista.














-1-
1. L’ORIGEN DE LA TRAGÈDIA
L’origen de la tragèdia es la primera obra deFriedrich Nietzsche, publicada el 1872 en la que s’establien les bases de la seva ideologia filosòfica a partir d’una comparació entre l’origen de la tragèdia grega i el desenvolupament del pensament occidental. Es considerada l’embrió de la teoria de Nietzsche.
La tragèdia grega va sorgir a partir de dues forces estètiques:
-La força estètica apol·línica, equivalent al Déu Apol·lo, que és el Déude la llum, la serenitat, la racionalitat...representa els valors de la raó, la serenitat davant la passió.
-La força estètica dionisíaca, equivalent al Déu Dionís, que és el del descontrol, passions, desordre i sentits, representava la col·lectivitat, la integració de l’individu amb la naturalesa, estava relacionada amb els plaers i passions de la vida.
Sòcrates i Plató creien que l’ànima,l’ésser humà es immortal ja que tenien por a la mort. Sempre indicaven la victòria de la raó per sobre de la vida, el predomini d’allò lògic i racional per sobre dels sentits, i les normes morals sobre el plaer. Per tant havien donat més importància al esperit apol·lini, hi havien intentat “eliminar” l’esperit dionisíac.
Nietzsche anava en contra de la filosofia de Sòcrates i Plató, ja que segons ellvan suprimir els valors i van negar la vida. Friedrich Nietzsche defensava que la vida és lluita i enfrontament, però aquesta visió de la vida en algun moment va fer por a la població, per això es va negar la vida i es va començar a creure amb el món de les idees, ja que sentir a la societat més segura. A través del cristianisme i d’altres religions monoteistes es va implantar aquest pensament enles civilitzacions occidentals. La cultura occidental fugia del plaer carnal i de la satisfacció a canvi de la immortalitat i la raó.
Nietzsche deia que la tragèdia occidental havia estat basada en que l’essència d’aquest món es troba en un altre món, per tant la realitat havia quedat buida i sense sentit. El sentit del món no està en la vida que es viu. L’objectiu de Nietzsche era recuperar totallò que poc a poc s’havia anat buidant, i tornar a trobar un sentit a la vida.
Friedrich tenia la mateixa filosofia que Heràclit, conegut com el filòsof del canvi. Els dos compartien el pensament pre-socràtic.


-2-

2. LA MORT DE DÉU
La mort de Déu podria considerar-se una espècie de metàfora, ja que en cap moment està afirmant que Déu ha nascut i després ha mort, sinó que la creença...