Froebel

Biografia

Friedrich Fröbel o Froebel va néixer a Turíngia, Alemanya en 1782 i va morir el 1852. Va ser un pedagog Alemany. Deixeble de Rousseau i de Pestalozzi, va estudiar sobretot l'educació preescolar. Partint del principi que la natura pot manifestar-se sense traves, va fomentar el desenvolupament dels nens a través d' exercicis, jocs i cants a l'aire lliure. En 1837 va crear el primerjardí d'infància. És autor de L'educació de l'home (1826 ).
La concepció pedagògica i l'activitat educativa de Friedrich Froebel apareixen vinculades, més que a les innegables inspiracions romàntiques, a la corrent ideològica moderna, que jutja l' infant com "espontaneïtat" i centre del procés de l'educació. Froebel va passar la infància al costat del seu pare ( un greu i sever pastor protestant) i la seva benèvola madrastra. Al cap d'una estada de cinc anys a casa d'un oncle , va començar als quinze a treballar amb un inspector forestal i es va dedicar, com autodidacta i de manera desordenada, al cultiu de diverses ciències: cartografia, matemàtiques, botànica, arquitectura, comptabilitat i agrimensura .

L’educació infantil

Fröbel desenvolupa la seva teoria educacional apartir de la concepció rousseauniana del fet que l’infant és bo per naturalesa i que l'educació consisteix en el desenvolupament espontani del que porta dins ell mateix; així com d'una fonamentació pràctica basada en les idees de Pestalozzi (principi d’intuïció), les quals va aplicar als infants més petits. A aquestes dues influències hem d'afegir-hi el seu profund esperit religiós i quatre concepteseducacionals propis: la lliure expressió de l'alumne, l'estímul de la seva creativitat, l'estímul de la seva participació social i, l’últim, l'estímul de la seva motricitat.
Per a Fröbel el món és un complex orgànic mogut per un impuls vital, una unitat harmònica del món natural en què subjeuen una multiplicitat d'éssers que, conformement a una llei espontània, s'identifiquen amb Déu, es renovenpermanentment, donant lloc a una diversitat i diferenciació de les coses aparents del món, inclosa la pròpia experiència humana. Es tracta de la idea de l'existència dels éssers com a complex orgànic, és a dir, l'existència d'una completa unitat que comprèn l'home mateix i el seu ambient i la seva situació contextual. D'aquesta idea sorgeix el mètode integral que utilitza per a la comprensió deles relacions entre les matèries. Pensa que per adquirir el coneixement de les coses és necessari poder aproximar-se a la contemplació de tot allò de què formen part, ja que aquestes constitueixen aspectes d'una globalitat en què es donen unides, mai separades. Calia organitzar els coneixements de tal manera que ens permetessin veure aquestes relacions tal com es donen de forma natural a larealitat: les experiències i els conceptes existeixen integrats, de manera global i sistèmica. Per poder arribar al coneixement i a l'aprenentatge en l'etapa infantil cal centrar-se en tres direccions: l'acció, el joc i el treball. Com que l'educació de l’infant petit es deriva de les seves necessitats i tendències espontànies, se li ha de permetre el lliure desenvolupament d’allò genuï i singular queen ell es troba amb la màxima llibertat. Per això, la intervenció del mestre ha de procurar-se per mitjà d'experiències significatives. En aquest sentit, concedeix un gran valor a l'estímul de l'activitat pròpia de l’infant, abans que a l'exercida pel mestre, que s’haurà de guiar sempre sota els seus propis interessos i les seves pròpies motivacions. Fröbel fa del joc un instrument bàsic del'educació, perquè el joc és una de les més clares necessitats de l’infant, i en poder-la satisfer de manera natural, aquest experimenta el major grau possible de satisfacció i desenvolupament.


“Kindergarten”

La seva idea d'educació integral va ser la que el va inspirar a fundar en 1837, a Alemania, la primera escola de pàrvuls i la denominà “Kindergarten” (Jardí d’infància), les quals són...