fsdihdsfhi


QUÈ ÉS FILOSOFIA?

«I, així, el primer que trobes és això: viure és el que fem i ens passa –des de pensar o somniar o commoure’ns fins a jugar a la borsa o guanyar batalles. Però, ben entès, res del que fem no seria la nostra vida si no ens n’adonéssim. Aquest és el primer atribut decisiu amb què ens trobem: viure aquesta realitat estranya, única, que té el privilegi d’existir per simateixa. Tot viure és viure’s, sentir-se, viure, saber-se existint –on saber no implica coneixement intel·lectual ni saviesa especial, sinó que és aquesta presència sorprenent que la vida té per a cadascú: sense saber-se, sense adonar-se del mal de queixal, no ens faria mal–. La pedra no sent ni se sap pedra: és per a si mateixa, com per a tot, absolutament cega. En canvi, viure és una revelació, un notenir-ne prou amb ser, sinó comprendre o veure que s’és, adonar-se’n. És el descobriment incessant que fem de nosaltres mateixos i del món».

Adaptat d’ORTEGA Y GASSET, ¿Qué es filosofía?


ESTRUCTURA DEL TEXT

El text fa referència a la cerca dels atributs de la vida, d’aquí el començament:

«El primer que trobes és això: viure és el que fem i el que ens passa.»

Res del que fem noho podríem acceptar com a component de la nostra vida si no en fóssim conscients. Ja hem trobat la primera categoria («primer atribut decisiu») de la vida: Tot viure és saber-se existint. A diferència d’una pedra que és «absolutament cega» perquè no té consciència de ser pedra, l’home està contínuament descobrint-se i descobrint el «món del voltant».




EXPLICACIÓ DEL TEXT

Desprésd’analitzar la perspectiva filosòfica de l’idealisme (centrat en la teoria cartesiana que plantejava el jo com a substància i el món com una representació mental), Ortega diu que ja l’ha superat afirmant que hi ha una correlació entre jo i el món: «Jo sóc per al món i el món és per a mi».
L’error de l’idealisme va ser no haver percebut que hi ha una existència conjunta del jo i el seu món. És a dir, delmón que ens envolta, en què vivim i sobre el qual necessàriament pensem. Per Ortega l’home no és una res cogitans, una substància pensant, sinó una res dramatica, d’aquesta manera inverteix el punt de vista cartesià: ja no és penso, per tant existeixo, sinó que jo sóc una substància que pensa perquè existeix.

Prenent aquest aspecte com a punt de partida, la filosofia ha de dedicar-se adefinir «la meva vida», que és la realitat primordial en què radica qualsevol altra cosa. La vida és la realitat primària que defineix l’ésser humà, per això Ortega afirma que «ser és viure». Des d’aquest moment s’ocuparà de trobar les categories per referir-se als predicats que es podrien aplicar a l’ésser. Però Ortega, en l’intent de reformar la filosofia, invalida el sentit tradicional del conceptei el substitueix per «la vida», «la meva vida».

En el text exposa la primera categoria de la vida, trobar-se vivint, «comprendre o veure que s’és, adonarse’n ». Estic obert i en relació amb el món, amb la meva circumstància.

A mesura que continua la meditació, Ortega ens aclareix altres categories de la vida:

La vida no és quelcom prefixat, té una finalitat amb què ens ocupem, per tant,és a la vegada possibilitat i problema.
El món que ens envolta no és hermètic, és un món de possibilitats entre les quals hem de decidir quines elegim, d’aquí que la vida sigui anticipació i projecte. L’home s’ha trobat amb la seva vida i ha
de viure-la, tenim llibertat, constantment hem de prendre decisions; com diu Ortega, estem condemnats a ser lliures.

Però aquesta llibertat estàlimitada per la circumstància, d’aquí es dedueix que hem de decidir assumint plenament la circumstància. La vida suposa un moviment constant, la seva arrel és la temporalitat; contínuament hem de decidir què farem i què serem: la nostra vida és futur. Com que la substància de la vida és el temps i canvia constantment, tots els conceptes que facin referencia a la vida humana han de sotmetre’s a una...