FUNCIÓ



Preguntes:
1.1. Què és el iode i quines són les seves funcions en l’organisme?
El iode és un element químic. El cos necessita iode, però no el pot sintetitzar, per tant ha de provenir de la dieta. Com a regla general, hi ha molt poc iode en els aliments, llevat que hagi estat afegit durant el processament, com passa en el cas de la sal. La major part del iode que hi ha al món es troba enl'oceà, on és concentrat pels organismes que hi ha al mar, especialment per les algues marines.








El iode s'usa per prevenir la deficiència de iode i les seves conseqüències, incloent el goll. També s'utilitza per tractar una malaltia de la pell causada per un fong (esporotricosis cutània), per al tractament de la malaltia fibroquística de les mames, per a la prevenció del càncer demama, per malalties oculars, per a la diabetis, malalties del cor i vessament cerebral, i com un expectorant (arrencar i escopir).
El iode també s'usa per tractar les situacions d'emergència per exposició a radiació, per així protegir la glàndula tiroide contra els iodurs radioactius. El iodur de potassi només s'ha d'utilitzar en el cas d'un accident radioactiu i no abans d'una emergència, noméscom a prevenció.
El iode s'aplica a la pell per eliminar els gèrmens, per evitar el dolor a l'interior de la boca (mucositis) causat per la quimioteràpia i per al tractament de les úlceres diabètiques.
El iode també s'utilitza per a la purificació de l'aigua.
1.2. Quin és el metabolisme del iode?
Gairebé el 100% de la ingesta diària de iode (200 mg. Sobretot en forma de iodur) s’absorbeix al’organisme. Entre 10-20 mg es troba en el compartiment extracel·lular, al voltant del 50% està en el tiroides i la resta en el compartiment intracel·lular. El iode es diposita a les glàndules salivals, a la mucosa gàstrica i a les mames durant la lactància i s’acaba absorbint en el tiroides amb rapidesa i de forma activa (aquest procés està inhibit pel tiocianat). L’excés de iode s’excreta,principalment, per via renal.

Dins de la tiroides, els fol·licles tiroïdals estan formats per una capa de tiròcits que envolten una llum plena de col·loide. En aquest col·loide es sintetitza i s’emmagatzemen les hormones tiroïdals. La tiroglobulina es produeix en els tiròcits i s’allibera cap al col·loide per exocitosi.
En el col·loide hi ha una peroxidasa que oxida el iodur. Durant la iodació el iodes’integra als residus tirosil de la tiroglobulina, la qual cosa determina la formació de tirosil monoiodinat i diionat. Després d’un acoblament es formen la T3 (triiode-L-tironina) i la T4 (tetraiode-L-tironina o tiroxina).
Quan es necessiten hormones tiroïdals, els tiròcits absorbeixen tota la tiroglobulina per endocitosi, la sotmeten a proteòlisi dins dels seus lisosomes i verteixen la T3 i laT4 al corrent sanguini. Per evitar la filtració de T3 i T4 als ronyons, es queden en el plasma lligades a proteïnes (en especial a la TBG -globulina fixadora de tiroxina-). La T4 es produeix de forma inactiva i en molta més quantitat que la T3. Dins de les cèl·lules dianes es transforma en forma activa, igual que la T3 al lliberar una molècula de I2. Aquesta molècula torna a sortir de la cèl·lulaen forma de iodur i es recicla. Per la seva unió efectiva i la seva vida mitja (7 dies), es considera a la T4 una forma de dipòsit important de l’hormona tiroïdal.

1.3. Quines són les necessitats diàries de iode?

1.4. Quines són les fonts de iode a la dieta?

1.5. Quines conseqüències té el dèficit de iode a la dieta?
També hi ha altres conseqüències de no tenir suficient iode (manca deiode) que són greus. La deficiència de iode i el baix nivell resultant de l'hormona de la tiroide poden fer que les dones deixin d'ovular, el que porta a la infertilitat. La deficiència de iode també pot conduir a una malaltia autoimmune de la glàndula de la tiroide i pot augmentar el risc de patir càncer de la tiroide. Alguns investigadors creuen que la deficiència de iode també podria...