Funcionarios
Páginas: 3 (630 palabras)
Publicado: 2 de septiembre de 2010
Funcionàries i funcionaris: per què?
Xavier Serra i Besalú (fserra@catalonia.net)
Professor de Filosofia a l'Institut Illa de Rodes (Roses)
No fa massa, els funcionaris hem rebut una bona“clatellada”: se’ns ha pispat part del sou. Un conegut articulista ens veu com a “encarnació del deute públic”. S’ha admès ara un recurs contra aquesta mesura de l’equip Zapatero i del Parlament estatal: nosé com acabarà tot plegat.
He començat amb un títol “políticament correcte”: m’emparà, especialment en el cas que vostès no compartissin algunes idees de més avall. N’estic una mica fart dels qui,moguts per “tòpics”, critiquen tota la feina de qui treballa en la funció pública: no foteu ni brot, t’ha tocat la grossa, ningú t’avalua,... ¿En tenen, de raó?
Al nostre país, com es deu saber,tenim una Escola d’Administració Pública (www.eapc.cat). No fa gaire ha editat un llibre ben interessant: “Els funcionaris són diferents? Qui són els funcionaris’ i com són?”. L’autor (ChristophDemmke, de l’European Institute of Public Administration, a Maastrich) estudia - sense apassionament especial - tòpics, fets empírics, estereotips... i proposa línies de solució. Reconeix una pressiógeneralitzada per a una “abolició silenciosa de l’estatus del funcionari”. Es concreta amb la introducció de la promoció per mèrits – en lloc de l’actual “d’anar passant anys” – i d’una mobilitat entre elssectors públic i privat. Certament calen, a tot Europa, reformes en el funcionariat, però això no toca l’arrel del problema: és un “pedaç”.
La psicologia humana és tossuda: no la canviarem pas decop! Per què tanta gent vol ser funcionari al nostre país? Només per “no treballar”? Això només ho poden pretendre els brètols, aquells que mai s’haurien de treure unes oposicions. Defensem-nos-en enl’àmbit públic i en el privat! El que Demmke denuncia és una gestió poc professional dels recursos humans: tots cerquem “unes condicions de treball satisfactòries, possibilitats de promoció...
Xavier Serra i Besalú (fserra@catalonia.net)
Professor de Filosofia a l'Institut Illa de Rodes (Roses)
No fa massa, els funcionaris hem rebut una bona“clatellada”: se’ns ha pispat part del sou. Un conegut articulista ens veu com a “encarnació del deute públic”. S’ha admès ara un recurs contra aquesta mesura de l’equip Zapatero i del Parlament estatal: nosé com acabarà tot plegat.
He començat amb un títol “políticament correcte”: m’emparà, especialment en el cas que vostès no compartissin algunes idees de més avall. N’estic una mica fart dels qui,moguts per “tòpics”, critiquen tota la feina de qui treballa en la funció pública: no foteu ni brot, t’ha tocat la grossa, ningú t’avalua,... ¿En tenen, de raó?
Al nostre país, com es deu saber,tenim una Escola d’Administració Pública (www.eapc.cat). No fa gaire ha editat un llibre ben interessant: “Els funcionaris són diferents? Qui són els funcionaris’ i com són?”. L’autor (ChristophDemmke, de l’European Institute of Public Administration, a Maastrich) estudia - sense apassionament especial - tòpics, fets empírics, estereotips... i proposa línies de solució. Reconeix una pressiógeneralitzada per a una “abolició silenciosa de l’estatus del funcionari”. Es concreta amb la introducció de la promoció per mèrits – en lloc de l’actual “d’anar passant anys” – i d’una mobilitat entre elssectors públic i privat. Certament calen, a tot Europa, reformes en el funcionariat, però això no toca l’arrel del problema: és un “pedaç”.
La psicologia humana és tossuda: no la canviarem pas decop! Per què tanta gent vol ser funcionari al nostre país? Només per “no treballar”? Això només ho poden pretendre els brètols, aquells que mai s’haurien de treure unes oposicions. Defensem-nos-en enl’àmbit públic i en el privat! El que Demmke denuncia és una gestió poc professional dels recursos humans: tots cerquem “unes condicions de treball satisfactòries, possibilitats de promoció...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.