Funciones De La Literatura

Las funciones de la Literatura infantil y juvenil
3 funcions:
- Iniciar l’accés a la representació de la realitat oferta a través de la literatura i compartida per una societat determinada
- Desenvolupar l’aprenentatge de les formes narratives, poètiques i dramàtiques a través de les que es vehicula el discurs literari
- oferir una representació articulada del mon que serveix com instrumentde socialització de les noves generacions.
L’accés a l’imaginari col•lectiu:
Una de les seves funcions es oferir l’accés a l’imaginari humà configurat per la literatura, Es tracta d’imatges símbols i mites que els humans utilitzen com fórmules tipificades d’entendre el món i les relacions amb els demès. Aquestes imatges poden agrupar-se en grans “arquetips”, representacions i motius originals einnats comuns en tots els humans.
Alguns dels símbols poden respondre, teòricament, a tota la humanitat. (cercle com la representació de la perfecció). La força educativa de la literatura radica en oferir la possibilitat d’una mirada diferent sobre el mon, d’interrogar-se sobre la substància d’allò humà a partir de la creació de mons possibles.
La psicoanalítica fou la primera en destacar laimportància de la literatura en la construcció de la personalitat. (contes populars per ajudar als nens amb traumes, Bruno Bettelheim).
Folklore com a material didàctic per respondre als conflictes psíquics de la infància.
L’accés a l’imaginari col•lectiu es veu especialment afavorit a través del coneixement dels contes populars. La literatura de tradició oral comparteix un substrat comú dematerials literaris extremadament transvasats i reutilitzats. A pesar de la seva universalitat i recurrència, aquest no deixa d’evolucionar. Les referències concretes que es comparteixen varien a tenor de les obres que son més famoses i divulgades en una societat determinada. Per altre part, les obres tradicionals son re elaborades o re interpretades a la llum de les preocupacions socials, morals iliteràries de cada moment històric.
L’aprenentatge dels models narratius poètics.
La literatura suposa també que els nens tinguin la possibilitat d’aprendre els models narratius i poètics de ka literatura pròpia de la seva cultura. La costum de contar contes, de forma oral i presencial, com a través de mides audiovisuals, ampliarà aquest coneixement amb les normes narratives pròpies de les narracionsliteràries.
Molts llibres de l’ultima dècada s’han creat per complaure als adults i son “impossibles” pels infants.
En un moment determinat els estudis sobre l’aprenentatge de la lectura van provocar que s’editessin llibres amb fórmules pensades per facilitar la lectura. (“Sapo i Sepo” Historias para ratones). Valorar allò que ens transmet la historia es molt més important que fixar-s’hi en elnúmero de paraules que no coneixen ja que en moltes ocasions la dificultat es pot pair a través de la imatge o deduir què significa pel context. A més, això ajuda als infants a que aprenguin nou vocabulari. Un gran error ha estat establir fronteres en allò que es comprensible o no pels infants., ja que allò que un infant pot comprendre no depèn únicament del desenvolupament de les seves capacitatsinterpretatives si no que ve condicionat per la presencia i familiaritat d’aquest elements en la seva cultura.
Els estudis sobre la comprensibilitat dels llibres infantils han intentat graduar les característiques narratives en una escala de major a menor facilitat. Amb una perspectiva psicològica a partir de dades agafades de l’estudi del desenvolupament Infantil i a partir de les teoria dePiaget en el camp de la literatura infantil.
Una altra manera de fer ha estat investigar les característiques narratives dels contes populars per establir allò me senzill pels infants.
És important saber que els textos reflecteixen l’experiència social sobre la lectura infantil, això farà que s’utilitzin unes o altres fórmules segons resultin més o menys comprensibles a determinada edat.
De la...