Fundadors De La Sociologia

AUGUST COMTE
Molts autors participaren en els orígens del pensament sociològic. Però es concedeix especial importància a Auguste Comte (1798-1857), encara que només sigui perquè va ser ell qui va encunyà el terme “sociologia”.
El pensament de Comte reflecteix en certa manera els turbulents esdeveniments de la seva època. La Revolució Francesa havia produït canvis socials notables i eldesenvolupament industrial estava alterna la vida tradicional de la població francesa. Comte intentà de crear una ciència de la societat que pogués explicar les lleis del món social de la mateixa manera que les ciències naturals explicaven el funcionament del físic. Comte reconeixia que cada disciplina científica té el seu propi objecte d’estudi, creia que totes comparteixen una lògica i un mètodecientífic comuns, l’objectiu del qual és mostrar lleis universals. De la mateixa manera que el descobriment de lleis en el món natural ens permet de controlar i predir els fenòmens que ens envolten, desvetllar les que regeixen la societat humana podria ajudar-nos a “dissenyar” el nostre destí i millor el benestar de la humanitat.
Segons Comte, la sociologia era una ciència positiva que havia d’aplicar al’estudi de la societat mètodes científics igual de rigorosos que els que emprava la física o la química per estudiar el món físic. El POSITIVISME sosté que la ciència ha de centrar-se només en allò que és observable mitjançant l’experiència. La sociologia, segons l’enfoc positivista, pot produir coneixements socials basats en dades empíriques procedents de l’observació, la comparació il’experimentació.
La llei dels tres estadis de Comte assenyala que els esforços humans per comprendre el món han passat per tres estadis: el teològic, el metafísic i el positiu. En el teològic, allò que guiava el pensament eren les idees religioses i la creença en què la societat era l’expressió de la voluntat divina. En l’estadi metafísic, que començà aproximadament durant el Renaixement, la societat passà aconsiderar-se com quelcom natural, no sobrenatural. L’estadi positiu, propiciat pels descobriments i avenços de Copèrnic, Galileu i Newton, va impulsar l’aplicació de les tècniques científiques al món social. En concordança amb aquesta idea, Compte considerava que la sociologia era l’última ciència que restava per crear –tot seguint així l’exemple de la física, la química i la biologia-, per bé quela sociologia era la més significativa i complexa de totes.
ÉMILE DURKHEIM (1858-1917)
Segons Durkheim, la sociologia era una ciència nova que podia emprar-se per tal de dilucidar les tradicionals preguntes filosòfiques mitjançant anàlisi de tipus empíric. Durkheim creia que havíem d’estudiar la vida social amb la mateixa objectivitat amb que els científics s’ocupen de la naturalesa.
SegonsDurkheim, la principal preocupació intel·lectual de la sociologia és l’estudi dels FETS SOCIALS. Més que estudiar els individus, els sociòlegs han d’analitzar els fets socials: aspectes de la vida social, com ara la situació de l’economia o la influència de la religió, que modelen les nostres accions com a individus. Durkheim creia que les societats tenen la seva pròpia realitat; és a dir, que lasocietat no es composa només de les accions i interessos de cadascun dels seus membres. A parer de Durkheim, els fets socials són formes d’actuar, pensar o sentir externes als individus i tenen una realitat pròpia al marge de les vides i percepcions dels seus integrants.

Els fets socials també tenen un poder coactiu sobre els individus. Tanmateix, la gent no acostuma a reconèixer aquest caràctercondicionant dels fets socials. Això és degut a que, en general, les persones accepten els fets socials lliurement, tot creient que actuen amb voluntat pròpia. A parer de Durkheim, sovint la gent no fa més que seguir les pautes habituals de la seva societat.
En estudiar els fets socials, Durkheim subratllava com era d’important que era abandonar els prejudicis i la ideologia. Una actitud...