Fundamentos historicos del derecho

I. Historia des de la Monarquia fins el naixement i expansió del Ius Commune.

La construcció de l’occident medieval, aquell que més endavant seria Europa, y dels seus ordenaments jurídics no es poden entendre sense tenir present el llegat de l’antiguitat, heretat de tres tradicions diferents, la tradició grecorromana, la cristiana y la germànica. La tradició grecorromana es va caracteritzarper l’aportació grega en el camp de la filosofia i l’aportació romana en l’àmbit del dret i la política. Ens situem en l’època més remota del Dret a Roma, durant la Monarquia y la República (754-27 a.c.), la sobirania li pertanyia al poble, a nivell polític existia un equilibri institucional i el dret de l’època (ius civile) era alimentat per diverses fonts de procedència, que totes juntesformaven el (ius Vetus), fins que la República va entrar en crisis i va finalitzar amb l’entrada d’una nova etapa, amb August, denominada El Principat (27 a.c.), on la voluntat del Príncep era la que triomfaria, essent el primer en aconseguir la maiestas (soberanía) del poble per delegació d’aquest. El seu ordenament jurídic el formava el dret antic (ius Vetus) y el dret creat pel Príncep (Ius Novus),aquesta etapa es va estendre fins l’any 235 d.c., quan es va arribar a entendre que la maiestas del poble ara li pertanyia a l’Emperador com a poder, sense haver de demanar-la cas per cas, comença l’època del Dominat (235-476). Marcat per diversos successos entre els que cal destacar; la Cristianització de l’Imperi, quedant vinculada la Iglesia al poder. El dret d’aquesta època el formen els Iuras,substituts del Ius Vetus, Leges, substituts del Ius Novum, i el dret de nova creació per part del Príncep, la Lex. Amb la intenció de centralitzar el dret existent i assolir coneixement y certesa, es produeix una simplificació del ordenament jurídic, compilant els Iuras més importants y las Leges, tasca feta possible gràcies a la promulgació de la llei de Citacions o Tribunal dels morts, irecollir-los en un codi. A l’any 476 l’església pren el poder universal, gràcies a l’evolució del cristianisme i de l’augment del seu poder durant varis segles i es produeix la invasió dels Regnes Germànics que prenen l’occident d’Europa, posant fi a l’Imperi Occidental, però la tradició jurídica romana segueix viva a l’orient d’Europa amb Justinià, i a l’occident gràcies a un text (Brevario d’Alaric),comença l’Edat Mitja.
L’Emperador Justinià va ordenar recopilar el Dret Romà, escrivint quatre obres molt importants segles després. L’Imperi occidental Romà va ser substituït per un mosaic de regions germàniques independents amb una cultura política y jurídica pròpia però desigual en els diferents pobles. En el s. VIII reneix a l’occident l’Imperi Romà amb Carlo Magno, es produeix unasantificació de l’Imperi, i s’expandeix el sistema feudal, basat en los llaços de dependència i juraments de fidelitat. Durant l’Alta Edat Mitjana s’identifica la Justícia, que era la voluntat divina, i dret, el qual no podia ser creat pels homes, extrapolant-lo a l’inici de la creació divina, qualsevol norma jurídica per a ésser dret havia de ser antiga perquè s’apropava a la creació divina, i bona,perquè era obra de Deu. Per tant durant aquesta època no es produeix una renovació del dret simplement es restaura l’antic. L’inici de la Baixa Edat Mitjana s’identifica amb el naixement del Ius Commune (S. XI-XIV). Europa vivia una època de prosperitat i desenvolupament cultural, que culminaria amb el naixement de las Universitats, en aquest ambient va néixer el Ius Commune. Es tractava d’unacompilació de dret producte de l’activitat dels Juristes, formats per textos procedents del Dret Romànojustinià, el Dret Canònic i el Dret Feudal. Tot va començar gràcies al mestre Irnerio, que gracies a l’estudi d’unes de les obres de Justinià, el Digesto, es va convirtir en el primer en estudiar el Dret de manera autònoma, i en transmetre els seus coneixements, per això es va crear una escola a...