fUSIÓN DEL AGUA

PRÀCTICA D: TEST σ-ε MAGISTAL I ESTUDI DE FRACTURA DÚCTIL
OBJECTIU
Efectuar un assaig esforç-deformació amb una màquina d’assaigs universal i estudiar la
fractura d’un material dúctil encondicions de tracció.

INTRODUCCIÓ
L’assaig més habitual per a determinar les propietats mecàniques d’un material és l’assaig
esforç-deformació. Aquest assaig permet estudiar característiques com el modulelàctic, la
resistència màxima, la ductilitat i el tipus de fractura.
Aquesta última característica, la fractura, és la separació d’un cos en dues o més peces
en resposta a un esforç aplicat. Esdistingeixen dos tipus de fractura depenent de la
capacitat de experimentar deformació plàstica abans de la fractura:
•

Fractura fràgil: No hi ha deformació plàstica prèvia. Col·lapse sobtat.

•Fractura dúctil: Hi ha deformació plàstica prèvia. La ruptura “avisa”.

La fractura dúctil es produeix en materials dúctils i que per tant soporten un cert grau de
deformació. Es troba moltadeformació plàstica al voltant de la fisura. Existeixen diferents
tipus de fractura dúctil. La més habitual en materials metàl·lics policristal·lins és la fractura
per estricció moderada, en la que lafractura es precedida per un grau moderat d’estricció.
Les etapes d’aquest tipus de fractura dúctil s’il·lustren a continuació:

(a) La fractura dúctil moderada comença amb la deformacióplàstica.
(b) Degut als grans esforços es produeix la formació de microporus en les fronteres de gra
o en la intercara de inclusions.
(c) Els porus creixen i s’uneixen formant esquerdes més grans
(d) Quanl’esforç local és prou gran es dóna la fractura per lliscament dels plans en un
angle de 45º.

Tornant al compartament esforç-deformació, habitualment es treballa amb el diagrama
esforç-deformacióenginyeril. En aquest tipus de diagrames trobam un punt conegut
com a esforç màxim o resistència mecànica. A causa de la formació d’una estricció
(reducció de la secció) el diagrama enginyeril...