Fusta i Suro

T2.Fusta i Suro
1.HISTORIA
Tant la fusta, com el suro, han sigut dos materials emprats majoritàriament durant anys gràcies a :
Abundància
Fàcil manipulació
Lleugeresa
Resistència

( A causa, hi ha hagut desforestació en els darrers anys)

1.2 Present i futur
Actualment hi ha una explotació més controlada dels recursos que permet construir amb fusta en els països productors.Estats Units
Arquitectura Japonesa
Arquitectura Nòrdica

La tendència actual fa preveure que serà un dels materials més emprats en el futur.

1.2.1 Preocupació del media ambient
Material d’origen vegetal
Ecològic
Renovable
Biodegradable
Recicla ble
Despesa enèrgica

1.2.3 Comportament Mecànic
Bon funcionament a flexió i tracció
Resistent lleuger
Es considerat un material noble icàlid

1.2.4 Inconvenients tradicionals superats
Protecció al foc
Agents destructors:
Abiòtics: turmentés,sol,aigua
Biòtics: termites,bitxos

2.CLASSIFICACIÓ
2.1 Coníferes o resinoses(gimnospermes)
Depent de l’arbre tindre unes característiques físiques.
Creixement ràpid
Estructures reproductives en forma de con
Espècies: pins( fusta base i toba)

2.2 Frondoses(angiospermes)Origen: zones temperades o tropicals
Estructura: Fulles relativament amples. Fullatge caduc.
Característiques físiques: anelles de creixement en general poc marcades.
Espècies: Acàcia, alzina,auró,badall,castanyer,olivera, roure
(Fusta per interior)

2.3 Frondoses Tropicals(angiospermes)
Origen: zones tropicals o equatorials
Identificació: fulles relativament en general pocmarcades,densa,molta,qualitat.
Especies: Banus, Caoba, Teca, Okime, Iroko


3. CARACTERÍSTIQUES DEL MATERIAL
Creixement de l’arbre
Les arrels
El tronc i els anells
El fullatge: perenne/caduc/fotosensible

3.1 Estructura de la fusta


L’escorça protegeix l’interior de les agressions i pèrdua de líquid.
El librec capa prima de teixits plens de tubs originals externament per el càmbium(on hi ha lavida dels arbres)
El cabium és la capa formada per cèl·lules en plena activitat reproductora responsables del creixement transversal del tronc.
L’albeca capa de fusta recentment formada de coloclar,és poc dura.
El durarem capa formada per cel·lules mortes incapaces de conduir aigua i sòlids,rica en olis,resines,tamíns,dura i col·laboració fosca.
El cos zona de fusta vella,dura i sovintesberiada.
La medul·la és el teixit tou situat en el centre de mida variable.

3.2 Tipus de cèl·lules
Les fibres(en el sentit de l’eix)
Resistents,disposades en el sentit de l’eix,constitueixen a l’esquelet de l’arbre. Tenen les parets gruixudes,la cavitat reduïda.
Els vasos(en el sentit de l’eix)
Cèl·lules buides col·locades unes a continuació de les altres ,en el sentit de l’eix,condueixen elslíquids necessaris per al desenvolupament de l’arbre.
Les de nutrició o de reserva(en el sentit radial;perpendicular a les primeres)
Constitueixen el parènquima,destinades a emmagatzemar matèries que necessita l’arbre per al seu creixement com ara midó,olis i sucres.

3.3 Composició Química

Cel·lulosa(50%)
Polímer en natural cadenes de glucosa.
Incolora,inodora i insípida.
Proporcionaresistència a tracció.

Lignina(22-23%)en fustes toves , 16_25 en fustes dures
Polímer indissoluble en aigua i rígid. Aporta imperme.
Aporta resistència a compressió i a tall.

Hemicel·lulosa(20-30%)
Polímer de sucres.

Compostos inorgànics(0-1-2%)
Calci,potassi ,Magnesi


3.3 Composició química

Higroscòpia
Provoca dilatacions en el sentit transversal de les fibres (0’8% - 1-13%radical)
La fusta acabada de tallar es diu fusta verda presenta un contingut d’humitat molt elevat que fa que no digui molt aprofitable, per al seu mobles o en construcció, la fusta a de passar un procés d’assecatge.

Anisotropia
Es tracta d’un material homogeni al contrari que els metalls té un comportament diferent en els eixos de simtia, el longitudinal i el tangencial.

Heterogeneïtat...