futbol america

El futbol americà té els seus orígens molt lluny de l’actualitat, ens hem de traslladar dos mil anys enrere fins l’època romana, on els Romans i els Espartans ja van començar a practicar esports on ja s’havia de xutar una pilota en una porteria o per una línia i es consideren els antecessors del futbol modern. Dos grans avenços es van produir a Anglaterra al segle XIX per a l’evolució delfutbol. El 1823 a la “Rugby School”, durant un partit de futbol, un estudiant, William Webb Ellis, va agafar la pilota amb les mans i va començar a córrer, ja que no estava contemplat en el reglament, alguns s’ho van prendre com un insult, però per a d’altres va ser font d’inspiració pel començament d’un nou joc, el rugbi.
El 1876, seguint els passos de la Football Assossiation i la Rugbi FootballUnion (que van dessidir establir una sèrie de normes per als respectius esports), es van escriure les primeres regles per al futbol americà i es van adoptar en una convenció a Springfield, Massachussets.
Aquest mateix any, Walter Camp, l'home conegut com "el pare del futbol americà", va ingressar a la universitat de Yale, on es va convertir no només en un sensacional jugador sinó també en una figuraclau en les pròximes convencions per establir regles. Sota la direcció de Camp, en la següent dècada un bon nombre de canvis en les regles van començar a distingir el joc del rugbi. Per exemple, el 1880, el nombre de jugadors per equip en el camp va passar de 15 a 11 per equip, el snap va substituir les melés a l’hora de posar en joc la pilota. Més endavant, el propi Camp, va introduir una novaregla, segons la qual un equip havia d’avançar 5 iardes en tres downs per mantenir la possessió de pilota. Així, Camp va elaborar les primeres jugades dissenyades, va establir les diferents puntuacions per a cada tipus d’anotació i va contractar àrbitres perquè controlessin els partits i establissin les regles del joc.
El 1888, Camp va introduir un altre canvi en la regla que provocaria un efectedramàtic en el joc: el placatge seria legal no només per sobre de la cintura, sinó també per sota dels genolls. Això va produir que fos molt més perillós i violent, i van liderar les formacions de masses, en què els jugadors ofensius envoltaven al portador de la pilota.
El joc es va fer brutal i es va tornar violent i perillós, les baralles eren habituals i es produïen lesions serioses i fins i totmorts. Però el 1890, el joc havia arribat a un estatus nacional.
Es va produir una intensa rivalitat entre dos clubs de Pittsburgh. Els desitjos de vèncer va desembocar en el primer jugador de futbol americà professional. El jugador William Heffelfinger va rebre 500$ i es va convertir en el primer jugador en ser pagat per jugar el 12 de novembre de 1892. L’equip va guanyar gràcies a Heffelfinger.Alsehores van començar a produir-se més fixatges.
El 1895, un jove de 18 anys, John Brallier, va accedir a jugar un partit per 10$ i va admetre la seva professionalitat i va ser el primer en fer-ho, ja que estava mal vist en la societat de l’època. Des de aquell moment es van normalitzar els fixatges i els sous dels jugadors.
Les despeses van ser nombrosos per a tots els equips per la quantitatde contractes que no eren rendibilitzats en els camps de joc; l'empresari William C. Temple va decidir assumir les pèrdues del Duquesne Country and Athletic Club convertint-se així en el primer propietari d'un equip professional.
El 1902, s'estableix la primera lliga professional de la història a al qual van anomenar la National Football League.
Els equips de Massillon i Canton van començar unagran rivalitat, formant-se l'Ohio League, amb set equips. Després de tres temporades amb Massillon com a vencedor final, a finals de 1905, el president dels Estats Units Roosvelt, horroritzat per les 18 morts i 149 lesions greus ocorregudes durant la campanya d'aquest any, va amenaçar amb prohibir el joc si no es feia més segur. El resultat va ser el desenvolupament de la "Intercollegiate Athletic...