Futurismo

CUBISME
I
FUTURISME


1. a CUBISME
El cubisme és un art mental. Els artístes no porten a
terme una imitació o reproducció de la naturalesa, sinó
que la interpreten i plasmen al quadre la seva concep-
ció d’aquesta. Aquesta idea la podem trobar expresada
en molts fragments dels textos referents al cubisme:
El único error en arte es la imitación. Un cuadro no imita
nada y justifi ca suexistencia sólo por si mismo. Albert
Gleizes i Jean Metzinger: Sobre el Cubismo.
Los jóvenes pintores nos ofrecen unas obras más celebra-
les que sensuales. […] Lo que distingue al cubismo de la
antigua pintura es que no es un arte de imitación, sino
un arte de concepción que tiende a elevarse hasta la crea-
ción. Guillaume Apollinaire: Los pintores cubistas.
…pinto las obras como laspienso, no como las veo… Pa-
blo Picasso, Conversaciones con Picasso, a la revista Th e
Arts, New York.
El cubismo es un arte eminentemente plástico, un arte
creador y no un arte reproductivo o interpretativo. Pierre
Reverdy, A la rencontre de P. Reverdy.
Una de les caràcterístiques principals del cubisme és la
descomposició del volum, una reducció de les formes
de la naturalesa a fi guresgeomètriques aconseguint així
una fragmentació de la realitat, formes sintètiques, im-
personalitat:
Cezanne hizo de una botella un cilindro, en tanto que yo
parto de un cilindro para crear un objeto de un tipo espe-
cial; de un cilindro hago una botella, una botella concre-
ta. Juan Gris, L’esprit nouveau.
Aquesta descomposició de les formes naturals a figures geomètriques porta a unabandonament de a perspectiva tradicional d’Alberti i porta a la multiplicació dels angles de visió d’un objecte fins a trobar, el que ells anomenaven com la quarta dimensió. D’aquesta manera els artistes aconsegueixen introduïr el factor temps a les obres: la quarta dimensió consisteix en la suma de totes les perspectives possibles i una manera de representar el temps a través de la simultanietat devistes.
Las figuras geométricas son esenciales en el dibujo. La geometria, ciencia que estudia la superfície, sus medidas y sus relaciones, ha sido siempre la verdadera regla de la pintura…
Ahora bien, hoy en dia, los estudios no se limitan a las tres dimensiones de la geometria euclidiana. Los pintores han llegado naturalmente y por intuición a interesarse por las nuevas medidas posibles de lasuperfície, que en el lenguaje de los talleres modernos se designaban conjunta y brevemente con el término de “cuarta dimensión”… Guillaume Apollinaire, Los pintores cubistas.
Una altra de les característiques importants és la desaparició del clar-obscur clàssic i les gradacions d’ombra i llum. Tot i que no hi ha fragments que parlin especialment d’això crec que fora bo senyalar-ho ja que és una ideamolt important del cubisme. Els artistes ja no tenen la voluntat de imitar la realitat tal qual és, per tant no necessiten el clarobscur ni la representació de llum i ombra, apliquen superfície de color, que no ha de ser naturalista.
El parecido ya no tiene importancia, ya que el artista lo sacrifica todo por las verdades, por las necesidades de una naturaleza superior que supone sin descubrirla.Guillaume Apollinaire, Los pintores cubistas.
1. b
Las señoritas de Avignon, Pablo
Picasso, 1907.
Aquesta és una de les primeres obres que es
pot considerar cubista ja que utilitza conceptes
clau d’aquest moviment. Hi comencem a veure
les característiques principals: els fons està al
mateix pla que les fi gures, no hi ha profunditat
espacial, hi ha un trencament amb la perspecti-
varenaixentista, la composició està dividida en
tres blocs verticals allunyant-se així amb les re-
gles clàssiques de la composició, hi ha una pro-
gressiva esquematització (d’esquerra a dreta), la
intensió de representar diferents punts de vista.
Tot i que l’obra causa un gran trencament
amb la tradició, podem veure com Picas-
so agafa moltes fonts d’aquesta: perfi ls egip-
cis, relleus...