gaga
1.1. Ésser intel·ligent
L’ésser humà és racional, segons Aristòtil. La ciència diu que som animals mamífers i primats perquè venim dels homo sapiens. L’home té intel·ligència, és el que pot escapar de les subjeccions del medi i elevar-se per contemplar el món i comprendre’l.
1.2. Raó i llenguatge
La clau és la lògica, que determina el pensament o llenguatge. Aristòtilva dir que el que separa als animals de nosaltres és la parla. Els animals tenen veu, fans sons, i els humans disposem de paraules però expressar-nos. L’ésser que pensa, és l’ésser que parla i aquesta sembla ser un tret humà. Molts etòlegs parlen obertament de llenguatge animal: els animals disposen de sistemes de comunicació (senyals innats, limitats i invariables). El llenguatge humà és unsistema de signes obert, articulat, flexible i infinit on es poden expressar qualsevol idea o pensament.
1.3. Els abismes de l’inconscient
El descobriment als inicis del S XX sobre les estructures inconscients que influeixen a la nostra conducta va marcar un abans i un desprès en la concepció que tenim de nosaltres. Segons Freud, la consciència és una punta d’un iceberg de la nostra personalitat, peròsota està l’inconscient que amaga impulsos irracionals. Aquests impulsos són vigilats per la censura i pel jo (instància moral= producte de prohibicions i normes interioritzades durant la infantesa). La pressió ferotge que la censura exerceix contra aquests impulsos seria responsable dels conflictes psíquics i conductes patològiques.
Entre la raó i el desig
Freud va dir que les seves ideeseren discutibles, però ja no podem estar tan segurs de que som. Fins ara creiem que els animals racionals se’ns ajustava com a vestit a mida, però a la llum dels descobriments de la psicologia més recents s’obre pas a la sospita que tenim moviments racionals i irracionals.
El desig té en la vida humana un paper important com la raó, obtenim energia que ens mou a actuar amb el nostre jo racional. Lesidees freudianes desfan l’equació: psiquisme= racionalitat. Els somnis, lapsus o manifestacions patològiques són símptomes del combat entre raó i instints.
2. Raó i emocions
2.1. Els afectes són determinats
La raó per si sola no pot explicar la gran complexitat de la vida humana. Parlem de l’afectivitat són els sentiment, emocions, desigs i passions. Per valorar la importància dels aspectesafectius en la nostra vida, pensem com una simple mirada pot provocar-nos un intens sentiment. Ens apropem o allunyem de les coses en funció de si ens resulten plaents o doloroses. Tota la nostra vida psíquica està impregnada d’afectivitat, nosaltres percebe, el que està condicionat pel nostre estat d’ànim, desigs o expectatives.
2.2. Intel·ligències sensibles, sentiments intel·ligents
Laqüestió és saber quina proporció hi ha de racionalitat i quina d’emocionalitat en la nostra naturalesa i conducta. Som intel·ligents i sentimentals. S’ha tendit a donar més pes a la raó i a subordinar-hi els afectes. Les coses han canviat en els últims anys. La psicologia moderna no admet l’existència d’unes facultats més o menys independents localitzades en un lloc determinat del cos. Es tendeix aremarcar l’estreta interconnexió existent entre les diferents estructures cognitives i afectives.
Tan inhumana seria una intel·ligència desproveïda d’afecte com una afectivitat mancada d’un mínim de racionalitat. Els éssers humans som un complex conjunt de raó i emocions. La nostra intel·ligència és lògica i emocional.
3. Àngels o dimonis?
3.1. Com és la naturalesa humana?
Si els infants tenen 2o 3 anys, les interaccions seran esporàdiques. Als 5 o 6 anys és possible que de tant en tant aconsegueixen posar-se d’acord. Als 8 anys la cooperació serà general. En totes les èpoques de la vida concepcions que ens consideren éssers bondadosos, sociables i compassius, però també són insociables i egoistes.
3.2. Sociables per naturalesa
Les persones ens busquem les unes a les altres (per...
Regístrate para leer el documento completo.