galotxetes i raspall

Galotxetes i
Raspall









4. lloc de joc
Galotxetes:
La canxa de joc, del mateix nom, és un recinte tancat de forma rectangular, d'uns tres metres d'ample per vint de llarg. A lameitat hi ha una xarxa destensada d'un metre d'altura als extrems i una miqueta menys al centre. A la banda dreta de la xarxa, en el camp del rest, hi ha un tamboret per ferir en les partides deparelles. A més, en cada frontó hi ha un tamborí (un bisell d'uns 45º d'inclinació) que permet alçar pilotes mortes i rebots ràpid i espectaculars.
Un element diferenciador de les galotxetes són elscaixonetsuna mena de portes obertes en totes quatre cantonades. Permeten la comunicació de les diverses canxes i són, alhora, un raconet un enviar la pilota per aconseguir el quinze.

Raspall:

Lespartides han de disputar-se al carrer, canxes o carrers artificials i en trinquets tradicionals.
El lloc de joc haurà d’estar delimitat obligatòriament per dos ratlles situades als extrems del mateix,denominades ratlla de quinze del traure i ratlla de quinze del rest, segon on estiga ubicada. L’amplaria de la ratlla es considera com a fora del quinze. També haurà una tercera ratlla situada al centredel lloc de joc que indicarà el lloc exacte d’on es produirà la falta.
 Així mateix haurà d’estar marcat el punt del traure al mig del carrer just darrere de la ratlla de quinze de traure, denominatpedra.
El lloc de joc haurà d’estar lliure de vehicles, objectes i qualsevol impediment a la lliure circulació de la pilota.
El carrer haurà de tindre lliure d’espectadors la vorera de la dretamirant des del traure. Per tant la gent ocuparà la vorera de l’esquerra.



1. història
  Galotxetes:
Les canxes per a aquesta modalitat de pilota, adés habitual a tot el Vinalopó Mitjà, només estroben avui en dia al Centro Deportivo de Monòver, El Pinós i La Romana, però aquestes últimes són descobertes, i, per tant, depenen de les inclemències de l'oratge. Això feia pensar en un origen...