Gamer

Daniel Ledesma 16/09/2013
4ºA
Apunts
La paraula dels nobles no ha de ser qüestionada.
Absolutisme.
Liberalisme.
Abans la gent no sabia llegir ni escriure.
La burgesia proposa que hi hagi una compilació de lleis.
Unaconstitució es el recull i els drets de la societat.
En Anglaterra i gran Bretanya no haurà revolució però haurà grans canvis.
Lluis XVII ha sit executat per no acceptar aquest canvis.
Els nobles y els econòmics vestien diferent i de diferents colors.


Absolutisme
L'absolutisme és una forma de govern en la qual el poder resideix en una única persona, a qui han d'obeir totes les altres, senseretre comptes al parlament ni al poble.
Va abastar els segles XVI, XVII, XVIII i la primera meitat del XIX, quan la influència política de la noblesa declinar, encara que mantenint el règim feudal que mantenia la seva preponderància en la societat de l'època. La teoria del dret diví del poder reial o de l'absolutisme teològic va néixer a França en l'últim quart del segle XVI i en l'ambient de lesguerres de religió. Encara que a Europa la divinització del monarca mai va arribar tan lluny com a l'Àsia (on en alguns països s'identificava al rei amb el mateix Déu) el rei sempre va tenir cert poder sobre les esglésies nacionals a través del regalisme.
Liberalisme
El liberalisme és la doctrina filosòfica, sociològica i econòmica que considera la llibertat de l'individu com el valor suprem del'home. Considera que és possible organitzar la vida econòmica i política de les societats al voltant d'aquest principi fonamental. Per això es considera necessari que els individus desenvolupin sense traves totes les seves potencialitats i el seu pensament, de manera que puguin fer el que considerin que pot contribuir al seu benestar i, per tant, de la societat en general.
El liberalismeeconòmic, el que es coneix com a Escola econòmica clàssica, afavoreix una economia de mercat on es redueixi al mímic imprescindible la intervenció l'Estat. El paper de l'Estat ha de reduir-se a proveir de certs béns i serveis públics i per ajudar de diverses maneres al procés productiu. A més és indispensable per sostenir el marc jurídic i normatiu dins del qual pot desenvolupar-se una economia lliure demercat. Tanmateix l'Estat ha de limitar-se a aquelles que no poden ser cobertes pels particulars.

El liberalisme polític advoca per la no intervenció de l'Estat en economia, però, al capdavall, posa les bases legals que permeten fer negocis privats: la reforma liberal de l'Estat. A més, a l'Estat s'instal · la la divisió de poders, per garantir que l'Estat no conculca els interessos privats del'individu. És clar que, per garantir aquests interessos, a vegades s'advoca per un govern fort, i fins repressiu de la conflictivitat social.

Parts de la revolució Francesa
Part 1
La Monarquia constitucional (1789-1792). En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà Françaen una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral·lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de larevolució el 1791.
Part 2
La Convenció Republicana (1792-1794). La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels...