Gandhi (catalan)

Gandhi
Gandhi va criticar tant les accions del Raj britànic com la violència venjativa dels indis. Oferí condol a les víctimes civils britàniques i condemnà els disturbis que, després de l'oposició inicial del partit, van ser acceptades després del discurs emocionat de Gandhi defensant el seu principi que tota la violència era dolenta i no podia justificar-se. Després de la massacre i laviolència posterior, Gandhi va començar a centrar-se en assolir un autocontrol i controlar de totes les institucions de govern de l'Índia, madurant aviat en el swaraj o la completa independència individual, espiritual i política.
El desembre de 1921, Gandhi va ser investit amb el poder executiu en nom del Congrés Nacional Indi. Sota el seu lideratge, el Congrés va ser reorganitzat amb una novaconstitució, amb l'objectiu del swaraj. L'afiliació al partit va ser oberta a qualsevol persona disposada a pagar un preu simbòlic. Una jerarquia de comitès es va crear per millorar la disciplina, transformant el partit d'una organització d'elit a una organització nacional de masses. Gandhi va estendre la seva plataforma de no-violència per incloure la política de swadeshi - el boicot als productes fabricatsa l'estranger, especialment de productes britànics. Al costat d'això, la seva defensa que el khadi (tela d'estar per casa) seria usat per tots els indis en lloc dels tèxtils de fabricació britànica. Gandhi va exhortar els homes i dones indis, rics o pobres, a passar una estona cada dia girant el khadi en suport del moviment d'independència. Gandhi va arribar a inventar una filadora petita,portàtil que podés ser plegada a la mida d'una petita màquina d'escriure.[4]Aquesta va ser una estratègia per inculcar disciplina, dedicació, per treure del moviment els que no ho volguessin fer-ho i per l'ambiciosa estratègia d'incloure les dones en el moviment, en un moment en que molts pensaven que aquestes activitats no eren activitats respectables per a les dones. A més de boicotejar els productesbritànics, Gandhi va exhortar el poble a boicotejar les institucions educatives britàniques i els tribunals de justícia, a renunciar a l'ocupació en el govern, i a renunciar dels títols i els honors britànics.
Un exemple demostra la popularitat de Gandhi, la importància de la participació de persones en el moviment per la llibertat i les paraules de Gandhi en el valor del sacrifici. Mentre estavapopularitzant el khadi a la zona rural Orissa, una dona de pobre que estava escoltant un discurs de Gandhi es va obrir pas fins a on estava, li va tocar el peu i va posar una moneda de coure davant seu. Gandhi va acceptar la moneda i l'hi va agrair. Ell va explicar aJamnalal Bajaj això[5]:
"Aquesta moneda era potser tot el que la pobra dona posseïa. Ella em va donar tot el que tenia. Això va sermolt generós per part seva. Quin gran sacrifici que va fer. És per això que el valor d'aquesta moneda de coure val més que deu milions de rupies."
La "no-cooperació" gaudiren d'una gran acceptació i èxit, augmentant l'emoció i la participació de tots els estrats de la societat índia. No obstant això, igual que el moviment va aconseguir la seva cúspide, va acabar abruptament com a resultat d'unviolent enfrontament a la ciutat de Chauri Chaura, a Uttar Pradesh, el febrer de 1922. Tement que el moviment estava a punt de donar un gir cap a la violència, i convençut que això seria la ruïna de tot el seu treball, Gandhi va cridar a deixar la campanya de desobediència civil massiva.[6] D'acord amb Andrew Roberts, aquesta era la tercera vegada que Gandhi havia cancel•lat una gran campanya,"deixant en l'estacada més de 15.000 seguidors que van ser empresonats per la causa".[7] Gandhi va ser arrestat el 10 de març de 1922, processat per sedició i condemnat a sis anys de presó. Ell va començar la seva sentència el 18 de març de 1922. Va ser posat en llibertat al febrer de 1924 per a una operació d'apendicitis, va estar a la presó tan sols 2 anys.
Sense la personalitat unificadora de...