Gastronomia De Egipto
Páginas: 6 (1423 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2013
TREBALL GASTRONOMIA
REFERENCIES HISTÒRIQUES
Situat a l'extrem nord-est d'Àfrica i amb territoris com la península del Sinaí a Àsia, al llarg de la seva mil·lenària història, Egipte ha rebut influència d'ambdós continents, convertint-se en un pont per les tradicions de les dues regions.
Egipte és un país amb una gran extensió de desert i això es nota en alguns dels seus costums culinarisigual que el lent i immens riu Nil considerat l'origen i fluir de la vida. Els tres principals elements naturals i fonts d'alimentació són el Nil, l'estreta franja de terra cultivable del seu voltant i el desert, que junts dibuixen la vida del país de forma tan extremament precisa com alhora també el delimiten. No obstant al ser un país musulmà molts dels costums gastronòmics estan regits per leslleis de l’Islam.
Aquesta influència s'ha sentit amb significativa vitalitat en la gastronomia del país de les piràmides. Fruit d'aquest procés el menjar egipci és una deliciosa combinació de sabors, derivats dels diferents ingredients dels països de la mediterrània com de les nacions africanes i àrabs.
La història de la cuina egípcia es remunta a l'antic Egipte. Les excavacionsarqueològiques han descobert que els treballadors de les grans piràmides de Gizeh van ser pagats amb pa, cervesa i cebes, pel que sembla la seva dieta habitual com a camperols en el camp egipci. Algunes anàlisi ocasionals han trobat pans dissecats a les tombes que ho confirmen, a més d'indicar que el pa de l'antic Egipte va ser fet amb farina de blat espelta.
Encara que la cervesa va desaparèixer com undels pilars de la vida egípcia després de la conquesta musulmana d'Egipte l'any 641, Egipte és considerada la creadora d'aquesta.
La ceba, era i és el vegetal predilecte per donar sabor i nodrir en els principals plats egipcis. Les mongetes eren també una font primària de proteïna per a la massa de la població egípcia, i ho segueixen sent avui en dia.
Coneixem l'alimentació dels egipcis del'Antiguitat pels textos gravats en les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimonis de la seva manera d'alimentar.
L'art funerari, que retrata la vida quotidiana ens ho mostra: no es troben allà receptes culinàries, , però hi ha molta informació sobre els costums alimentaris. Veiem als ushebtis (estatuetes de calcària o fusta) querepresenten als servents del mort realitzant els seus treballs, preparant pa, molent gra, servint cervesa i rostint aus i altres carns.
La Cuina egípcia és especialment propicia per a les dietes vegetarianes, ja que es basa en gran mesura en plats de verdures. Encara ara el menjar a Alexandria i a la costa d'Egipte tendeix a utilitzar una gran quantitat de peix i altres productes de la mar. Per a lacuina egípcia la major part de productes es basa en aliments que creixen de la terra. La carn ha estat molt costosa per a la majoria dels egipcis al llarg de la història, i han desenvolupat una gran quantitat de plats vegetarians per treballar al voltant d'aquesta realitat econòmica.
La cuina egípcia fa un ús intensiu de les llegums i hortalisses, Vall ric del Nil a Egipte i al Delta produir gransquantitats de cultius d'alta qualitat.
PRODUCTES MÉS CARACTERÍSTICS
Podem dir que després de milers d'anys la seva cuina se segueix centrant en llegums conegudes com cigrons, faves, llenties, dàtils, raïm, figues, una espècie d'enciam anomenada mulujeya i altres llegums menys conegudes com els Gömbös o bamias.
Mostren una clara predilecció per les llegums i les hortalisses com espinacs,carbassa, carxofes, carbassó, pastanaga, amb què elaboren els seus plats en forma de guarnicions, cremes, salses o purés.
El moltó és una de les carns més comunes se sol cuinar rostit o cuit a foc lent amb ous i llegums i altres com l'ànec, el colomí o el colom.
El peix no es consumeix massa, llevat en zones costaneres encara que són molt populars unes grans gambes d'Alexandria que es...
REFERENCIES HISTÒRIQUES
Situat a l'extrem nord-est d'Àfrica i amb territoris com la península del Sinaí a Àsia, al llarg de la seva mil·lenària història, Egipte ha rebut influència d'ambdós continents, convertint-se en un pont per les tradicions de les dues regions.
Egipte és un país amb una gran extensió de desert i això es nota en alguns dels seus costums culinarisigual que el lent i immens riu Nil considerat l'origen i fluir de la vida. Els tres principals elements naturals i fonts d'alimentació són el Nil, l'estreta franja de terra cultivable del seu voltant i el desert, que junts dibuixen la vida del país de forma tan extremament precisa com alhora també el delimiten. No obstant al ser un país musulmà molts dels costums gastronòmics estan regits per leslleis de l’Islam.
Aquesta influència s'ha sentit amb significativa vitalitat en la gastronomia del país de les piràmides. Fruit d'aquest procés el menjar egipci és una deliciosa combinació de sabors, derivats dels diferents ingredients dels països de la mediterrània com de les nacions africanes i àrabs.
La història de la cuina egípcia es remunta a l'antic Egipte. Les excavacionsarqueològiques han descobert que els treballadors de les grans piràmides de Gizeh van ser pagats amb pa, cervesa i cebes, pel que sembla la seva dieta habitual com a camperols en el camp egipci. Algunes anàlisi ocasionals han trobat pans dissecats a les tombes que ho confirmen, a més d'indicar que el pa de l'antic Egipte va ser fet amb farina de blat espelta.
Encara que la cervesa va desaparèixer com undels pilars de la vida egípcia després de la conquesta musulmana d'Egipte l'any 641, Egipte és considerada la creadora d'aquesta.
La ceba, era i és el vegetal predilecte per donar sabor i nodrir en els principals plats egipcis. Les mongetes eren també una font primària de proteïna per a la massa de la població egípcia, i ho segueixen sent avui en dia.
Coneixem l'alimentació dels egipcis del'Antiguitat pels textos gravats en les parets dels temples i tombes i per les restes d'ofrenes als morts, on ens han deixat molts testimonis de la seva manera d'alimentar.
L'art funerari, que retrata la vida quotidiana ens ho mostra: no es troben allà receptes culinàries, , però hi ha molta informació sobre els costums alimentaris. Veiem als ushebtis (estatuetes de calcària o fusta) querepresenten als servents del mort realitzant els seus treballs, preparant pa, molent gra, servint cervesa i rostint aus i altres carns.
La Cuina egípcia és especialment propicia per a les dietes vegetarianes, ja que es basa en gran mesura en plats de verdures. Encara ara el menjar a Alexandria i a la costa d'Egipte tendeix a utilitzar una gran quantitat de peix i altres productes de la mar. Per a lacuina egípcia la major part de productes es basa en aliments que creixen de la terra. La carn ha estat molt costosa per a la majoria dels egipcis al llarg de la història, i han desenvolupat una gran quantitat de plats vegetarians per treballar al voltant d'aquesta realitat econòmica.
La cuina egípcia fa un ús intensiu de les llegums i hortalisses, Vall ric del Nil a Egipte i al Delta produir gransquantitats de cultius d'alta qualitat.
PRODUCTES MÉS CARACTERÍSTICS
Podem dir que després de milers d'anys la seva cuina se segueix centrant en llegums conegudes com cigrons, faves, llenties, dàtils, raïm, figues, una espècie d'enciam anomenada mulujeya i altres llegums menys conegudes com els Gömbös o bamias.
Mostren una clara predilecció per les llegums i les hortalisses com espinacs,carbassa, carxofes, carbassó, pastanaga, amb què elaboren els seus plats en forma de guarnicions, cremes, salses o purés.
El moltó és una de les carns més comunes se sol cuinar rostit o cuit a foc lent amb ous i llegums i altres com l'ànec, el colomí o el colom.
El peix no es consumeix massa, llevat en zones costaneres encara que són molt populars unes grans gambes d'Alexandria que es...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.