gefsad

Tema 5 Electrònica analògica
5.1 Introducció de l’electrònica
És distingeixen dos tipus de ciències:
Electrònica: Es la part de la ciència que tracta del estudi dels electrons i de les seves aplicacions en el tractament i la transmissió d’informació.
Electrotècnica: Ciència que te com a objectiu la producció, distribució i utilització de l’energia elèctrica.


Vàlvules termoiòniques debuit(1904): Es va crear gràcies a Tomas Ericson (el creador de la bombeta) va descobrir l’efecte termoiònic que segons quin metall quan s’escalfa produeix electrons i Fleming va crear les vàlvules termoiòniques de buit. Que van donar pas a objectes que serien molt importants com la ràdio, la televisió.
Díodes i transistor(1940-1941): Eren mes sòlids que les vàlvules termoiòniques de buit, eren mesresistents als cops, eren molt mes petits, tenien una vida útil molt més llarga i milloraven el tractament del senyal elèctric. Tenien dos inconvenients molts grans, eren molts sensibles als canvis de temperatures i no podien subministrar potencies elevades de senyal elèctric (no podia arribar molt lluny).
Circuits integrats(1960): Substituiran tots el díodes i transistors, va fer possible fermes petit tots aquets aparells electrònics. Tots aquest avenços han fet possible que les màquines puguin treballar per si soles, en el transport, en la robòtica...

5.2 Corrent altern i corrent continu

Els paràmetres principals que defineixen el corrent altern sinusoïdal, alguns dels quals ja vas estudiar en unitats anteriors, són els següents:
Cicle: És la part del senyal que es va repetinten el temps.
 
Període (T): Temps de durada d’un cicle complet. Es mesura en segons.

Freqüència (f): És el nombre de cicles que es produeixen o es repeteixen en un determinat interval de temps, normalment un segon. La seva unitat és l’hertz (Hz). La relació entre el període i la freqüència és:

Valor instantani: (v, i). És el valor que pren el senyal a cada instant de temps. La unitat detensió és el volt (V), i la d’intensitat, l’ampere (A).
Valor màxim: (Vmàx., Imàx.). En corrent altern és el valor més gran del senyal dins d’un període. També s’anomena amplitud del senyal. Hi ha dos valors màxims, un de positiu (Vmàx.) i un altre de negatiu (–Vmàx.).
Valor eficaç :(Vef o simplement V). Equival al valor d’un corrent continu que produeix el mateix treball elèctric en un receptor;és a dir, produiria, per exemple, els mateixos efectes calorífics en una estufa. Es tracta d’un dels paràmetres més importants del corrent altern. Així, els aparells que mesuren la tensió o la intensitat en corrent altern indiquen els seus valors eficaços. La relació entre el valor màxim i el valor eficaç és:


Per defecte, quan parlem d’una tensió alterna de 230 volts, ens referim al seuvalor eficaç.










5.3 Components electrònics
Passius:
Resistors
Condensadors
Bobines
Actius:
Díodes
Transistors

Component electrònic passiu : Es un component que no es capaç ni de generar ni modificar un senyal elèctric, es a dir ni pot generar ni modificar un senyal elèctric ni el pot amplificar
Component electrònic actiu: Pot generar i/o amplificar un senyal elèctricTipus de passius:
Resistors o resistències: No deixa passar l’electricitat transformant aquest corrent en calor.
Hi ha molts tipus de resistències:

La unitat de les resistències son els ohms, després de saber les xifres mirem la tolerància que esta a l’altre costat, després es calcula el percentatge de la suma dels valors i es resta.
El marge de tolerància de la resistència es sumant latolerància i restant a la suma dels valors.
Hi ha un tipus de resistències canvien el seu funcionament depèn de la llum temperatura que son els:
LDR: Resistència sensible a la llum quanta menys llum mes resistència ofereix.
MTC: Si augmenta temperatura disminueix la resistència, si disminueix la temperatura augmenta la resistència.
PTC: Sia augmenta la temperatura augmenta la resistència, si...