geishas

INTRODUCCIÓ

Les geishas, tal com les coneixem avui en dia, són relativament modernes, ja que les primeres notícies que tenim d'elles daten de 1700, però al Japó ha hagut dones que han realitzat tasques similars a les de les geishas des d'abans d'aquesta data . Parlem de les saburuko de finals del segle VII i de les shirabyōshi, al segle XII.
Les saburuko (que podria traduir-se com "les queserveixen") eren generalment dones sense llar estable, que subsistien a força de vendre favors sexuals. En general eren de classe extremadament baixa, encara que algunes comptaven amb talent i bona educació, i solien assistir amb certa freqüència a reunions de les classes altes per amenitzar les vetllades amb els seus balls i amb les seves cançons.
Les shirabyōshi, el nom prové del ball querealitzaven, desenvolupaven danses tradicionals japoneses, amb indumentàries masculines. La professió de shirabyōshi es va desenvolupar al segle XII i era realitzada per a nobles, samurais (bushi) d'alt rang i celebracions. Van sorgir en un moment de grans canvis socials, el període Heian, en què moltes famílies nobles van tenir problemes econòmics i l'única manera de subsistir que tenien les fillesd'aquestes famílies era convertir-se en shirabyōshi . En ser de bona família, tenien una educació exquisida i aviat van començar a ser molt valorades pels seus dots per a la poesia i el ball. Les cançons i balls d'aquestes dones solien tenir, a més, una important càrrega eròtica.
Saltem en el temps fins 1589, quan Hideyoshi Toyotomi governa Japó, i en aquest any, Saburoemon Hara, li demana permísper obrir un bordell, que ja està bé de tenir tot aquest negoci de la prostitució tan poc organitzat. Hideyoshi li concedeix la llicència i es comença a construir llavors un petit barri a la zona de Nijo Yanagimachi, a Kyoto. Aquest es convertiria en el primer dels barris de plaer del Japó i l'invent va tenir tal èxit, que moltes altres ciutats van seguir l'estela i van obrir els seus propis barris.La llegenda explica que el mateix Hideyoshi Toyotomi solia disfressar-se i entrar d'amagat al barri, per gaudir dels seus plaers amb una mica de privacitat.
En 1641 aquest primer barri de plaer de Kyoto es trasllada al sud de la ciutat ja que es trobava massa a prop del Palau Imperial, i és que malgrat l'actitud més permissiva dels japonesos davant del sexe, una cosa és ser oberts de ment i unaaltra molt diferent barrejar la cort amb les baixes passions.
El barri va continuar prestant els seus carnals serveis, amb gran prosperitat i fama especialment durant el període Genroku japonès fins que en 1854 va sucumbir pastura de les flames.
L'èxit de Shimabara va fer que es comencessin a crear altres barris de plaer per tot el país, ja que els espavilats japonesos de l'època es van adonarque aquí hi havia negoci. De tots els que es van crear, podem citar Shinmachi a Osaka o Maruyama a Nagasaki, però sens dubte un dels més famosos i actius va ser Yoshiwara, que es trobava en Edo, nom que tenia aleshores la ciutat que avui coneixem com Tòquio.
HISTÒRIA DE LES GEISHES
Els barris de plaer ja fa temps que funcionen i estan estesos per tot el país. Les classes altes, com els samurais,tenen sous fixos que són clarament insuficients a causa de la inflació i comencen a demanar diners prestats a comerciants i prestadors que gràcies a això comencen a amassar grans fortunes. Malgrat la distància física del Japó amb la resta del món occidental, no passa res que ens sorprengui.
La solució del govern per mantenir les diferències de classes va ser promulgar edictes i lleis queprohibien als membres de les classes baixes (exacte, aquests comerciants i prestadors que s'estaven fent d'or) demostrar que tenien més diners que les teòricament classes altes, és dir, vestir vestidures de seda, viure en cases de tres pisos, o decorar les seves habitatges amb or i plata, entre altres coses, que era just el que feien amb tots els diners que guanyaven.
Els comerciants i prestadors,...